Ensenyament públic català: una victòria parcial que no ha d’amagar el desengany per la forma

 ACORD PER REDUIR UNA HORA LECTIVA A L’ENSENYAMENT PÚBLIC: UNA VICTÒRIA PARCIAL QUE NO HA D’AMAGAR EL DESENGANY PER LA FORMA

El passat dijous 1 de setembre, el Departament d’Educació i les organitzacions representades a la Plataforma Sindical Unitària, van signar un acord mitjançant el qual, a partir del mes de gener de 2023, es procedirà a la reducció d’una hora lectiva tant a Primària com a Secundària. A canvi, les organitzacions de la Plataforma Sindical Unitària es van comprometre amb la Conselleria d’Educació a la desconvocatòria de les vagues i mobilitzacions previstes per a aquest inici de curs.

Una victòria parcial que demostra que la lluita dona els seus fruits

D’entrada, aquest acord ens deixa un aspecte molt positiu i que va més enllà de la consecució d’una reivindicació que suposa tornar a l’horari lectiu anterior a la crisi / estafa del 2008. La recuperació d’un dret perdut suposa sempre una feina titànica que rara vegada s’aconsegueix. És convenient recordar això en temps d’apoliticisme tòxic i desmobilitzador.

A més, aquesta important victòria demostra que la lluita paga i que només amb la mobilització social continuada i la classe treballadora al carrer és possible aconseguir recuperar drets i transformar la realitat. Aquella cantarella que sentim de vegades que les vagues no serveixen més que per perdre diners, es demostra del tot falsa amb exemples tan palmaris com aquest. O algú pensa que sense les grans mobilitzacions del curs passat el Departament d’Educació hagués cedit sense més la reducció de jornada als nivells anteriors a la crisi del 2008 i hagués contractat 3.500 docents amb una inversió total de 170 milions d’euros aproximadament? És una fita que cal atribuir íntegrament a la classe docent mobilitzada i en peu de lluita als carrers de Catalunya. Tots i tot@s amb el nostre esforç ho hem aconseguit. No és el Departament d’Educació qui redueix les hores lectives, són els i les docents en lluita qui les redueixen, de facto, amb el seu esforç, lluita, sacrifici i tenacitat.

Una victòria que no pot amagar la realitat d’unes formes burocràtiques i desmobilitzadores

No obstant això, aquesta victòria parcial no ens ha de fer perdre el món de vista. La reducció d’hores lectives es produeix a canvi d’una pau social que el nefast Conseller d’Ensenyament Josep González Cambray (on són els Currículums nous, calia avançar el curs escolar i crear el caos als centres?) voldrà aprofitar per fer cas omís de la resta de reivindicacions que la comunitat educativa vam posar a sobre de la taula durant el llarg procés mobilitzador del curs passat. De debò calia aturar màquines sense consultar el contingut de l’acord amb totes i cadascuna de les persones docents que treballen als centres i sotmetre’l a la votació i, per tant, decisió de les mateixes? Ja n’hi ha prou d’aquest tipus de sindicalisme que no ens representa. Són les assemblees de centre ressorgides durant el curs passat a l’escalfor de la mobilització les úniques que tenen dret a decidir el què i el com de tot plegat. Aquestes i les assemblees de zona que els sindicats fan aparèixer i desaparèixer com el Guadiana i que haurien de ser les autèntiques dipositàries de la democràcia als centres de treball.

I ara què? Recuperem la democràcia i el poder de decisió als centres, tornem als carrers a lluitar, mobilitzem-nos. Queda molt per aconseguir encara

L’acord no pot amagar la realitat d’un context de desmobilització molt perillós pels interessos de la comunitat educativa. No hem d’oblidar que queden moltes reivindicacions pendents d’aconseguir: fixesa ja per al  personal interí en frau de llei, finançament del 6% en educació, reducció de ràtios, recuperació dels estadis, blindatge de la immersió lingüística, derogació dels decrets de plantilles i direccions, anul·lació del nou calendari i dels nous currículums… I que aquestes no vindran de la mà de la pau social amb el Departament d’Educació sinó de la lluita i de la mobilització social continuada fins a aconseguir totes aquestes reivindicacions.

RECUPEREM LA DEMOCRÀCIA ALS CENTRES

MOBILITZEM-NOS

NI UN PAS ENRERE FINS A ACONSEGUIR UN ENSENYAMENT PÚBLIC DE QUALITAT

PROU FRAU DE LLEI. FIXESA JA PER AL PERSONAL INTERÍ DOCENT!

STOP A L’ERO! CAP INTERINA AL CARRER! LES QUE HI SÓN ES QUEDEN!

INVERSIÓ DEL 6% EN EDUCACIÓ

ABAIX LA DICTADURA DELS DECRETS DE PLANTILLES I DIRECCIONS

DEROGACIÓ DEL CALENDARI I CURRÍCULUM NOUS

BLINDATGE DE LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA