En aquest Primer de Maig, la classe treballadora catalana sortim al carrer amb una urgència clara: el cost de la vida ens asfixia mentre els beneficis empresarials baten rècords històrics. No és una crisi, és un transvasament de riquesa de les nostres mans a les dels rendistes i les grans empreses. Aquestes darreres setmanes es fa evident com, amb l’excusa de la guerra imperialista, és la classe obrera sempre qui surt perdent. Mentre el capitalisme ens ofega aquí, l’imperialisme mata arreu del món. Dues cares d’una mateixa moneda i amb un mateix objectiu: El guany capitalista per sobre de la vida de les persones.
Des de la Taula Sindical de Catalunya (TSC), la Intersindical i al costat del moviment per l’habitatge i de la resta dels moviments socials, fem una crida a l’ofensiva. No podem permetre que l’augment dels preus de l’habitatge i la inflació real devorin els nostres salaris i pensions. És hora d’articular una resposta conjunta que recuperi la dignitat de les nostres vides. Diferents sectors com la pagesia, el metall, el sector social o les docents ja ens estan mostrant el camí: conflicte i lluita fins a la victòria!
És per això que els sindicats combatius de Catalunya exigim mesures immediates i estructurals que posin la vida en el centre de l’economia i animem a la classe obrera a organitzar-se als centres de treball i a lluitar fins a aconseguir-les:
SMI de 1.500 € i Pensions Dignes: El salari mínim interprofessional ha d’aconseguir els 1.500 € mensuals per a garantir un nivell de vida digne, equiparant les pensions mínimes a aquesta quantia. Si apliquéssim un criteri de justícia redistributiva basat en el PIB de Catalunya, el salari mínim hauria de situar-se ja en els 1.671 €.
Jornada Laboral de 35 Hores sense reducció de salari: És hora de repartir el treball i la riquesa. La productivitat ha crescut exponencialment gràcies a la tecnologia, però les nostres jornades continuen estancades. Exigim treballar menys per a viure més, prohibint a més les hores extraordinàries que roben temps de vida i ocupació a uns altres.
Salaris Vinculats al Cost Real de la Vida: Rebutgem un IPC oficial que ignora l’impacte real de l’habitatge. Exigim clàusules de revisió salarial que incloguin el preu del lloguer i la hipoteca, amb caràcter retroactiu, per a frenar la pèrdua estructural de poder adquisitiu i poder fer front a uns lloguers i hipoteques assequibles.
Lluitem contra un model que condemna la majoria treballadora a destinar fins al 60% del sou a l’habitatge mentre els beneficis empresarials continuen creixent, convertint un dret bàsic en objecte d’especulació. Reivindiquem una transformació real que incorpori una perspectiva de gènere efectiva, basada en la reducció de la jornada laboral per garantir un repartiment just de les cures i dignificar els sectors més precaritzats i feminitzats.
Aquest conflicte travessa tota la societat, dels centres de treball a les llars, i només la unitat entre el moviment sindical, pel dret a l’habitatge i la resta de sectors socials permetrà construir una resposta a l’alçada.
Aquest manifest és una crida a l’organització i a l’acció col·lectiva per avançar cap a una mobilització massiva que superi els límits del sistema i ens permeti aconseguir els nostres objectius. Instem a portar el debat a cada centre de treball i assemblea, i a implicar tant la classe treballadora organitzada com la no organitzada en processos de decisió col·lectiva. Cal obligar tots els actors polítics i socials a posicionar-se: amb la majoria treballadora o amb els interessos que s’enriqueixen a costa seva.
MENYS TEMPS DE TREBALL, MÉS TEMPS DE VIDA!
NI SALARIS PEL TERRA, NI HABITATGE PELS NUVOLS!!!
Taula Sindical de Catalunya: CGT de Catalunya, CNT, co.bas, COS, IAC, Solidaritat Obrera
Intersindical
