Durant aquest mes de maig i principis del proper mes de juny, els sectors de l’educació tornem a sortir al carrer davant l’enroc del Departament que es nega a sentir el clam unànime de les professionals que va ser clar a les vagues del març: no a l’acord de la vergonya amb CCOO i UGT (resposta massiva de més de 100.000 docents als carrers de Barcelona) i sí a obrir negociacions per aconseguir més recursos, més salaris, menys ràtios i menys burocràcia.
El Departament va en direcció contrària: joc brut i estigmatització social, enlloc d’inversió i cura del sistema públic
Des del final de cicle de vagues del març fins avui mateix, el Departament d’Educació, no només no ha rectificat la seva posició sinó que ha començat a jugar brut contra el col·lectiu docent. A més de continuar enrocat en l’acord de la vergonya pactat amb els sindicats burocràtics de CCOO i UGT, rebutjat per una amplíssima majoria del col·lectiu docent, ha obert la via de la repressió a través dels Mossos d’Esquadra (aprovació d’un pla pilot per introduir la figura de policies de paisà als centres educatius i infiltració d’agents en assemblees docents) i la via de la instrumentalització de l’alumnat contra els docents (protesta de l’alumnat d’un institut de Valls contra la vaga de zel dels docents que tenia com a portaveu un membre de les joventuts del PSC que ni tan sols és alumne del dit centre). A més, aquests darrers dies s’ha sabut que prop de 80 docents han rebut citacions dels Mossos d’Esquadra amb multes derivades de les mobilitzacions educatives. És inadmissible l’estigmatització i criminalització que pateix tan el nostre col·lectiu. És inacceptable la conculcació de drets fonamentals com els drets de reunió i de vaga que aquests greus fets comporten. Des de co.bas Educació exigim la fi de la repressió i l’assumpció de responsabilitats, començant per les dimissions de les conselleres Niubó, Parlon i delcomissari Trapero.
Davant la seva repressió la nostra autoorganització
Davant la inacceptable repressió que s’està exercint, cal enfortir les xarxes d’organització locals i territorials així com massificar les vagues i mobilitzacions dels mesos de maig i juny. Només la màxima solidaritat i la lluita de tots i totes donaran com a resultat l’èxit en les reivindicacions i el fracàs d’una repressió inadmissible sobre un col·lectiu que garantim la justícia social a través de la nostra feina vertebradora d’una societat més cohesionada i igualitària. Però, com fer-ho?
La resposta ha de ser massiva: docents, estudiants i famílies, unides i endavant!
Enfront d’aquests injustificables atacs d’un Departament d’Educació que no només no rectifica sinó que criminalitza el col·lectiu docent, estigmatitza l’alumnat dels barris més desfavorits i intenta distorsionar el relat davant de les famílies i la resta de la societat acusant els docents de voler l’impossible i de fer xantatge a través de la decisió de no fer sortides i colònies el curs vinent (més de 900 centres a tot Catalunya a hores d’ara així ho han decidit de forma democràtica en les seves respectives reunions de claustre), és necessari cobrir de solidaritat la lluita des de tots els col·lectius de la classe treballadora.
És per això que, des de co.bas Educació, animem a tot el personal educatiu a donar una resposta contundent al Departament d’Educació secundant de forma massiva les vagues que comencen dimarts i a continuar organitzades als llocs de feina a través de les assemblees de centre i territorials, tot enfortint la cada vegada més autònoma Assemblea Educativa de Catalunya. És molt important el diàleg amb les famílies elaborant documents conjunts de queixa que arribin amb força al Departament d’Educació, l’organització de concentracions de protesta contra el pla pilot dels Mossos d’Esquadra a les escoles i aprovacions de rebuig a la mesura als claustres, mobilitzacions contra els actes del Govern que intenta vendre una política educativa infame (Congrés Internacional de ciutats educadores de Granollers, Setmanes de l’Educació, actes d’autopromoció del Departament defensant l’Acord “de país” per l’Educació), presentació de mocions als ajuntaments recolzant la lluita per una educació pública de qualitat i l’elaboració de pancartes i encartellades massives que portin la protesta docent fins l’últim racó de Catalunya.
Per últim, no cal oblidar la necessitat de teixir la solidaritat i bastir ponts amb les companyes del 0-3 en lluita a Catalunya, el sector educatiu del País Valencià que el mateix 11 de maig han començat una vaga indefinida i també a Madrid o les reivindicacions educatives a d’altres territoris de l’Estat. Fins a la victòria final per una educació pública de qualitat.