Contra el robatori del capital amb l’IPC: Organitzem la lluita unitària per apujar els salaris
Fa anys que hem vist com la seva globalització capitalista es la nostra precarietat creixent, hem tingut de lluitar contra les deslocalitzacions i ara ens afecten les causes amb els desabastiments, amb nous EREs o ERTEs on no es toquen els beneficis de les grans empreses. Vam exigir un pla de xoc social quan era molt insuficient la cobertura social a la classe treballadora durant la pandèmia. Hem denunciat les mentides del Govern PSOE-UP quan no van derogar la reformar laboral del PP i PSOE mentre la patronal aplaudia per mantenir el fonamental. Però aquest any cal sortir al carrer mes que mai contra la pèrdua de poder adquisitiu del salaris que ja venia creixent molt des de l’any passat.
La constant lluita per un treball digne per tothom es ara mes necessària i urgent amb els efectes de la lluita geopolítica en la que ens trobem les classes treballadores de molts països. El risc de pobresa i exclusió social es superior al 25%. Ni el IMV(ingrés mínim vital estatal) ni la RGC (renda garantida de ciutadania) estan donant resposta a l’extensió de la pobresa, especialment a les dones, immigrants i joves, volem solidaritat, no caritat. L’IPREM ha perdut mes del 20% per no actualitzar-se com l’IPC i es l’indicador per el tenen o no dret a moltes beques i prestacions la població necessitada.
Cal canviar les polítiques econòmiques capitalistes i planificar democràticament una reindustrialització que garanteixi la màxima sobirania alimentaria, sanitària i energètica, que afronti d’arrel la lluita contra el canvi climàtic. Cal garantir l’ocupació en tot el procés urgent de transició a una economia eco-sostenible, democràticament, amb la participació dels treballadors i treballadores a cada empresa i sector. Cal treballar menys, per treballa totes, produir allò que es necessari , per redistruir-ho tot per que nomes tenim un mon i no tenim alternativa, cuidem, conservem i millorem el nostre mon que serà el dels nostres fills i filles.
Estem contra les seves guerres imperialistes que provocant els morts entre la gent treballadora i no entre els oligarques de tots els països, cridem a la solidaritat, a la fraternitat entre els pobles i sabem que la lluita contra la OTAN es la nostra tasca prioritària a occident, com ha de ser la lluita dels treballadors russos contra els seu militarisme. Denunciem la creixent inversió militar que el Govern de Sánchez i la oposició de PP-Vox-Cs han acordat fins el 2% del PIB al mateix temps que les pensions perden mes del 10% de poder adquisitiu després del pacte de Toledo que no ha garantint l’IPC real acumulat.
L’onada de desnonaments no cessa i l’estat envia els seus cossos repressius (Policia, guàrdia civil mossos d’esquadra i guàrdia urbana) a fer fora milers de famílies vulnerables amb violència per garantir el dret dels grans tenidors d’habitatges a especular.
A Catalunya les lluites de milers d’interines han precedit a les massives lluites de l’ensenyament públic i també per la sanitat 100% publica. Ni ERC ni Junts estan responent a les demandes de les mobilitzacions ciutadanes. El reforç dels serveis públics no l’han fet ni amb la Pandèmia de covid, ni tan sols en les residencies. Les condicions de les treballadores que presten els servies públics continua sent precària.
La UE i les elits econòmiques han elaborat el seu “rescat”, que incrementarà l’altíssim deute públic amb el capital privat i aprofundirà en la retallada de recursos públics com les pensions per poder continuar transferint fons públics a l’IBEX35. Mentrestant l’Atenció Primària, que hauria de ser clau en la prevenció i promoció de la Salut comunitària, pateix una demolició programada: més tasques i menys recursos i sempre lluny del 25% de la inversió en sanitat que demana l’OMS. Per contra, imperen els consorcis publico-privats, l’hospitalo-centrisme i els macrohospitals, i la gestió mercantilista generalitzada. I la situació és similar a tots els serveis públics: la gestió inhumana a les residències, les pèssimes condicions laborals de les treballadores sociosanitàries o una educació pública faltada de recursos i amb ràtios pels núvols que n’impossibiliten la inclusivitat. Necessitem uns transports públics i socials que mantinguin fora les privatitzacions de grans corporacions i bancs.
Volem un model de serveis públics de titularitat, gestió i provisió públiques, és a dir, que tot el seu cicle de treball es faci des de les institucions públiques i amb la participació directa de treballadores i de la població en general. Un model feminista, integral, universal i basat en la sobirania popular que ens garanteixi les millors condicions laborals i la millor atenció. Cal municipalitzar, nacionalitzar i col·lectivitzar , sense indemnitzacions, serveis i recursos basics per cobrir les necessitats de tota la població. Diem no al desviament de recursos públics cap a qualsevol entitat privada. La mercantilització, imposada per la classe capitalista, sotmet els serveis al criteri del màxim benefici i la mínima despesa, cosa que precaritza les condicions laborals i empitjora l’atenció. A més, n’impedeix la gestió sobirana. Defensem els serveis públics que necessitem amb l’acció conjunta de treballadores i del conjunt de la població d’arreu del país. Des de la sobirania popular, garantim-nos les necessitats bàsiques i construïm una institucionalitat per a tothom!
Governi qui governi hem de garantir que els salaris de tots els convenis tinguin una clàusula de revisió salarial segons evolucioni l’IPC real, rebutgem els pactes de rendes que Govern i patronal vol fer per reduir mes els nostres salaris sense redistribuir la riquesa i exigim:
• Planificació publica i participativa urgent per la transició ecològica i energètica que impedeixi l’extinció. Reindustrialització en clau ecològica, sota control públic i comunitari.
•Derogació completa de les Reformes Laborals del PSOE y PP. La clau de la precarietat. Incorporació de les treballadores de llar i les cures a el règim general de la seguretat social.
• Augment de plantilla a Inspecció de Treball i a jutjats social per garantir justícia rapida gratuïta davant del frau laboral. En acomiadament improcedent dret a escollir la readmissió.
• Ni pacte de Toledo, prou retallades de pensions. No pactar en convenis cap acord de fons de pensions que buidi la caixa de la seguretat social donant la gestió a la banca especuladora i reduir la escletxa de gènere a les pensions públiques garantint una pensió mínima 1080€ als 65 anys.
• Renda bàsica universal d’emergència social per garantir que hi accedeix tothom qui ho necessiti, Increment del SMI a 1300€. Reducció de la jornada laboral a 30 hores sense, reducció salarial, repartiment de tots els treballs.
• Expropiació i us social dels immobles de la SAREB. Fem nostres les reclamacions del moviment de l’habitatge en aquest àmbit. Prohibició de desnonaments sense alternativa.
• Destinar mes del 7% del PIB a Sanitat i dependència, destinar mes del 25% a l’atenció primària, complir amb el 6% del PIB per l’educació pública, prou de finançar la concertada. Alliberament de les patents cap a la sobirania farmacèutica.
• Derogació de la llei d’estrangeria i tancament dels CIE’s. Reconeixement sense diferencies per lloc d’origen de l’estatus de refugiades, vies segures. Llibertat de moviments per les persones recloses a Canàries. Regularització sense condicions!
• No al pagament del deute públic. Derogació de la llei “Mordaza”, prou repressió a lluitadors socials i sindicals, llibertat dels presos. Dissolució dels antiavalots.
Hem d’incrementar tant els espais de coordinació a cada sector i territori, com d’enfortiment mutu per poder colpejar amb més força. Fem una crida a:
• Les nostres afiliacions a participar en aquells col·lectius anticapitalistes i socials que considerin. A unir les nostres mans, doncs la lluita sindical i social són part de la mateixa lluita.
• A la classe treballadora catalana: A mobilitzar-se i organitzar-se cadascú/una en el sindicat combatiu que consideri. Aquesta és la clau que permetrà que les lluites obreres segueixin creixent i fent retrocedir la precarietat que ens ofega. Unitat de les lluites. No hi ha cap altra forma que nosaltres mateixes.
• A les organitzacions i moviments socials: A centrar-nos en les nostres coincidències i participar conjuntament tant en les manifestacions de l’1 de maig com en tot combat coordinat contra la xacra que atempta contra les nostres vides: el capitalisme.
