El pròxim 1 d’octubre, el President Puigdemont i la majoria del Parlament de Catalunya han anunciat la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació. El Govern Rajoy ha anunciat que ho impedirà per tots els mitjans i, per boca de la Ministra Cospedal, ha arribat a amenaçar dient que “Per terra, mar i aire, les nostres Forces Armades i la Guàrdia Civil, es troben on cal protegir els valors de la democràcia i de la Constitució espanyola però també la integritat i la sobirania del nostre país”.
Davant aquest greu escenari, des del Sindicat co.bas manifestem:
1r. Davant d’un fet d’aquesta magnitud els treballadors/es no podem romandre indiferents si no volem acabar com a furgó de cua al servei d’interessos de classe que no són els nostres.
2n. El nostre Sindicat s’ha pronunciat sempre per la defensa dels drets i les llibertats democràtiques. Per això defensem el dret dels pobles a la seva lliure autodeterminació i rebutgem tota unitat forçada, imposada contra la seva voluntat. La unitat que volem és la unió lliure de pobles lliures i això solament existeix quan són els pobles els que decideixen.
3r. Per això recolzem el dret de Catalunya a decidir i la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.
Argumentar, com fa el Govern Rajoy i els partits que el recolzen en aquesta qüestió, que aquesta consulta és il·legal, solament mostra, com en tants altres problemes, que la Llei no és democràtica, que “li diuen democràcia i no ho és”.
Si el Govern i els que el recolzen fossin realment demòcrates, haurien d’haver modificat ja fa molt de temps una legislació que impedeix l’exercici d’aquest dret realment democràtic, en lloc de mantenir-la i amenaçar amb tota mena de catàstrofes si la consulta es fa.
Modificar la Constitució, per fer-nos pagar a tots/es el deute dels banquers, no li va suposar el menor problema al Govern i a la majoria parlamentària. En 15 dies van modificar l’Art. 135 de la Constitució al dictat de la Unió Europea i de la Troika.
4t. Amenaçar amb tot tipus de plagues bíbliques, si es fa la consulta és un argument de dictadors. En altres llocs del món s’han celebrat referèndums d’autodeterminació (així ha estat a Canadà i, el més recent i conegut, a Escòcia) sense que s’hagi produït cap catàstrofe.
Rajoy i companyia clamen “contra els nacionalismes” en nom del més gran dels nacionalismes, el nacionalisme espanyol. S’atorguen la representació de la “democràcia” quan han estat triats mitjançant una llei electoral tramposa, imposen “lleis mordassa” i retallen drets, salaris i ocupació contra la voluntat de l’àmplia majoria.
5è. Per lògica democràtica, el referèndum hauria de fer-se “de mutu acord”. Però el Govern i la Monarquia es neguen en rodó a permetre-ho. Davant d’aquesta negativa i quan el 70% de la població catalana ho reclama, Catalunya té tota la legitimitat per convocar-lo.
El dret dels pobles a decidir és un dret que no pot quedar sotmès al permís de l’Estat. No es pot estar pel dret al divorci i després dir que per exercir-ho falta l’acord de les dues parts. El futur de Catalunya no el poden decidir el Rei, ni el Govern, ni la Troika, l’ha de decidir el poble català.
6è. Utilitzar fora de Catalunya el merescut desprestigi dels Pujols, Artur Mas o Convergència, per criminalitzar la consulta, no és més que una maniobra que pretén confondre a aquests personatges amb tota Catalunya. És el mateix que dir que la resta de l’Estat som tots/es com Bárcenas i Rajoy.
7è. El Govern no para de parlar de la “recuperació econòmica”. Diuen que ja “es produeix el mateix que abans de la crisi”, però no expliquen que això es fa amb 2,3 milions de treballadors/es menys i amb un estalvi patronal de 30.000 milions en salaris. En realitat, estem davant la recuperació dels seus beneficis a costa d’augmentar la precarietat, salaris i pensions de misèria i mantenir les retallades en educació, sanitat, dependència o habitatge.
Per això, la situació en l’Estat espanyol i en tota Europa exigeix cada vegada, amb més urgència, la unitat dels treballadors/es per ‘pa, treball, sostre i igualtat’, com proclama el lema de les Marxes de la Dignitat. La divisió i l’enfrontament entre nosaltres/es facilita els plans de la Unió Europea i la Troika al servei dels quals es troben el govern de Madrid i el de Barcelona.
8è. Necessitem la unitat per aprofundir el camí que han començat a obrir de nou els treballadors/es d’Eulen de l’aeroport del Prat, els del transport o el metall gallecs, els d´AENA i Enaire que anuncien vagues, els de Ciut’Art … exigint que ens retornin els salaris, drets i llocs de treball que ens van robar durant “la crisi”.
Necessitem la unitat per defensar els drets democràtics de tots/es. Sense aquesta unitat de la classe obrera, no tindrem ni pa, ni treball ni sostre… ni dret a l’autodeterminació.
9è. Cridem als nostres afiliats i afiliades i a tots els treballadors/es a defensar, en nom dels drets democràtics i de la unitat de la classe obrera, el DRET DEL POBLE DE CATALUNYA A DECIDIR, a fer el seu referèndum.
Cridem a REBUTJAR I MOBILITZAR-SE CONTRA QUALSEVOL INTENT REPRESSIU, dictatorial, del Govern del PP contra el poble català.
I cridem a recolzar totes les lluites en curs en defensa dels salaris, de l’ocupació i del dret de vaga, participant de les manifestacions i mobilitzacions que es convoquin i, en particular, a les que convoquin les Marxes de la Dignitat.
10è co.bas s’identifica amb la tradició de l’internacionalisme solidari amb tots els pobles, siguin de l’Estat espanyol, d’Europa o del món. Per a això organitzar processos constituents populars i participatius (no cupulars com va succeir en la transició del 78) és el primer pas que la classe treballadora hem d’iniciar per canviar el Règim Monàrquic i fer passos per acabar amb aquest sistema capitalista.
No podrem avançar en la sobirania dels pobles mentre estiguem lligats amb les lleis de la Unió Europea, l’euro i l’OTAN que ens condemnen a un deute il·legítim.
Coordinadora Estatal de co.bas
