Un any més arribem al 8 de març

Un any més arribem al 8 de març i aprofitem la data per parlar sobre la situació de la dona arreu.

Tots coneixem ja els fets històrics que van aportar a crear aquesta diada reivindicativa i la situació de la dona en molts països de l’anomenat Tercer Món, on ni tan sols tenim estatus de persones i som tractades com a possessions, com a armes per minvar les forces del rival a les guerres, a les confrontacions, …

Ja hem incidit altres anys a la necessitat que també a la nostra societat seguim avançant per arribar a una igualtat real, no només legal, i fer-nos visibles en els òrgans de poder on es prenen les decisions polítiques, econòmiques, socials, laborals, … que ens afecten. Hem de ser membres actius i no passius del món.

Volem aprofitar un any més per recordar a tothom que al que diem Primer Món la dona tampoc ha assolit encara el lloc que es mereix i que continua patim més que els homes l’explotació laboral, la violència sexual, la pobresa, la marginació, l’atur. Per nosaltres són les feines de més baixa consideració, els menors salaris, a vegades fins i tot per feines iguals.

I per acompanyar-nos en aquesta reflexió ens agradaria fer-vos dues propostes de lleure que ens aporten molta informació sobre els problemes als que ens enfrontem les dones quan volem millor la nostra situació.

Las mujeres de verdad tienen curvas (2.002, dirigida por Patricia Cardoso)

La protagonista Ana és una jove hispana de 18 anys que viu amb la seva família a los Ángeles i que té moltes ganes de canviar la seva vida, però que per continuar els estudis haurà d’enfrontar-se als costums i l’educació del seu entorn. La mare vol que Ana aprengui a cosir, que es casi i tingui fills i es dediqui a atendre’ls. Per això no creu que sigui necessari que vagi a la Universitat.

La pel·lícula exposa molt bé i amb humor la lluita de la jove per escapar-se de la tradició i del futur que li han escrit pel fet de ser dona. Es tracten diferents temes relacionats amb el rol de la dona com l’acceptació de la menopausa, la virginitat fins al matrimoni,  els cànons de bellesa imposats, … A més es reflecteixen  molt clarament les condicions d’explotació laboral al ram tèxtil que afecten principalment a les dones immigrants.

Una pel·lícula totalment vigent.

Persépolis (2.000)  Aquest còmic  autobiogràfic realitzat per la iraniana Marjane Satrapi que viu a França ens introdueix en la situació de les dones  que viuen  a un país fonamentalista islàmic i la seva lluita per mantenir la independència i els drets com a ciutadanes. Molt interessant per aprendre una mica d’història i allunyar-nos dels tòpics. Al 2.007 es va portar al cine.

Igual de recomanables són els altres còmics de l’autora: Pollo con ciruelas, Bordados, Bondades y Malicias de Persia,