Del 20 al 27 de setembre està convocada a nivell mundial una setmana de lluita contra el canvi climàtic. Des de co.bas cridem a tots/as els treballadors/as a participar activament d’aquesta setmana i a obrir en totes les empreses el debat sobre la situació, les responsabilitats per ella, les solucions exigibles i el paper de la classe obrera en aquesta lluita.
Ningú pot continuar negant que el canvi climàtic és una realitat. La temperatura mitjana del planeta, que havia augmentat en 0,87 °C entre 2006 i 2015 respecte a l’època preindustrial (1850-1900), actualment ja ha augmentat 1 °C. A aquest ritme entre 2030-2050 superarà els 1,5 °C i els danys que ja provoca, seran impredictibles especialment per a la classe treballadora, i per als col·lectius més vulnerables i desfavorits, ancians, malalts i nens/as.
Concretem un pla de mesures essencials d’urgència que hem d’exigir als governs central, autonòmic i municipals i a les empreses, en les quals treballem, en el que a cadascú correspongui:
– Nacionalització de les grans companyies energètiques i posades sota control sindical dels treballadors/as i consumidors/as, perquè aquesta és la base de partida per a poder fer un pla al servei de la societat i aplicar mesures dràstiques d’estalvi energètic i transició urgent a la producció d’infraestructures per a la generació i utilització massiva d’energies renovables.
– Defensa i extensió del transport públic, que substitueixi el model basat en el cotxe privat i es plantegi la gratuïtat com a millor forma dissuasiva. Part d’aquest pla és l’exigència als Ajuntaments de les grans ciutats, Comunitats Autònomes, Consorcis del Transport i grans empreses, d’implementar un pla de llançadores que garanteixi un transport públic i de qualitat en els polígons industrials i zones de concentracions d’empreses que dissuadeixi així d’utilitzar el cotxe privat.
– Enfront de l’actual panorama mediambiental, econòmic i de desocupació i precarietat laboral, es fa imprescindible un pla d’industrialització. Aquest pla ha d’estar basat en una estricta limitació d’emissions i els processos productius de les quals estiguin adaptats a la sostenibilitat en lloc de l’estalvi de costos dels propietaris. Aquest pla ha d’incloure posar fi a les vergonyoses normatives del comerç dels drets d’emissió de CO₂.
– La durabilitat (contra l’obsolescència programada dels béns de consum), reutilització i reciclatge han de ser criteris obligatoris, en els processos de producció eliminant les produccions supèrflues o destructives.
– Per un pla de reforestació, de protecció de la biodiversitat i la recuperació d’espais naturals. El pla de reforestació ha d’incloure les exigències que des de fa anys han plantejat els/as bombers forestals: Caràcter públic de totes les empreses; contractació tot l’any; model basat en la prevenció i no en l’extinció; reconeixement de la categoria professional amb un conveni col·lectiu que tingui en compte les peculiaritats d’aquest treball.
– La necessària reforma agrària que posi fi a l’actual sistema dels contingents de la Unió Europea, de primes als terratinents i les terres sense conrear mentre es mana a la misèria als treballadors/as i es buiden els pobles, ha de servir per a acabar amb l’agricultura i la ramaderia industrial, en mans de grans empreses i adoptar models ecològics i racionals. Així mateix cal incorporar des de ja a la legislació vigent el control a mitjà i llarg termini de l’ús de transgènics que podent beneficiar realment a la humanitat, en nom d’un fals “augment de la productivitat”, només contribueix a enfortir els grans monopolis capitalistes de producció agrícola, a contaminar la terra amb els seus biocides associats i alimentar a la molt contaminant indústria ramadera, responsable d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle en un 18% més que el transport.
– Per un canvi radical de l’actual model urbanístic i turístic per posar fi a l’actual procés de precarietat laboral, deterioració de les ciutats i urbanització salvatge.
– L’aplicació d’aquestes mesures no ha de suposar que es perdi un només lloc de treball, per contra el pla d’industrialització així com el foment del transport públic, la reforestació, la recerca… suposarien creació d’ocupació. Si en les actuals empreses, qualsevol de les mesures en defensa del medi ambient afectés negativament l’ocupació, l’Estat ha de garantir per Llei que els treballadors/as mantindran els seus salaris i drets fins a ser reubicats laboralment.
Aquestes mesures, i més, que amb seguretat es fan necessàries, exigiran la lluita resolta a tots els nivells de tota la classe obrera, la joventut i els sectors populars. El seu compliment no depèn que siguin “més possibles” o menys, sinó de la voluntat de lluitar i la fermesa en la mateixa perquè en això ens va l’ocupació, el medi ambient i la vida mateixa. La tasca no és fàcil però l’utòpic és esperar que els que van inocular la malaltia portin “el remei” en forma d’un capitalisme verd.
