Feudalisme “cortijero”

No és notícia assenyalar que Rubiales NO DIMITEIX;  sí que ho és el rebuig públic, massiu i aclaparador als seus cinc “NO DIMITIRÉ” i als seus arguments de manual del perfecte masclista atemporal, que pretenen justificar l’agressió sexual. D’una banda, minimitzar els fets; d’altra -ja sabem que l’atac és la millor defensa-, criticar contundentment el feminisme; per continuar, utilitzar les filles per demostrar que és un bon home simplement perquè les estima; i, per acabar, posar-se ell en la posició de víctima. Ha repartit a tort i a dret contra tot i contra tothom, sent ell la víctima d’un complot i sent ell qui “ha patit molt”.

La posada en escena que hem vist no fa més que crear l’escenari apropiat per a la judicialització del cas. Llença un desafiament descarat, i fonamenta la seva defensa a mirar de convèncer que hi ha hagut consentiment, “què s’han de creure la teva versió o la meva?” El “només sí és sí” es basa en la llibertat sexual i ell sap que la clau està en aquest consentiment, ja que, si no hi ha consentiment, hi ha delicte.

Des de co.bas, manifestem el nostre suport a Jenny Hermoso i diem:

  • Rubiales dimiteix per utilitzar contra Jenny la teva posició de domini
  • Rubiales dimiteix, es va acabar el silenci, no ens calles.
  • Rubiales dimiteix perquè el cos de les dones no és territori de conquesta ni premi de celebració
  • Rubiales dimiteix, es va acabar la caverna futbolística
  • Rubiales dimiteix, per un esport lliure de violències masclistes.

Des de co.bas denunciem

  • El silenci institucional, de fiscalia, de la monarquia, de clubs i d’altres jugadors.
  • El silenci dels patrocinadors Adidas, 3d Factory Sanitas, Sangre de Toro, El Pulpo, Sierra de Cazorla, Tetrapak, Wimu, APK Renting i Marcos Automoción.
  • Les complicitats manifestes d’altres agressors.

Des de co.bas aplaudim l’organització de les futbolistes com a eina per a la reivindicació i consecució de drets col·lectius.

Només la consciència i l’organització permetrà assolir canvis significatius en la societat i la defensa d’interessos comuns.

Fora i dins del camp, amb èxits esportius o no, les llibertats es defensen i els abusos masclistes es denuncien.