28 d’abril dia mundial de la Seguretat i la Salut al Treball

618 treballados van perdre la vida en 2017

Segons les dades aportades pel Ministeri d’Ocupació, 461 treballadors i 23 treballadores van morir el 2017 al seu lloc de treball, i 134 més en accidents “in itinere” anant o tornant d’ell. En total 618 víctimes d’accidents laborals, 11 més que en 2016. A aquestes xifres caldria afegir aquelles defuncions que es produeixen posteriorment al fet que s’hagi emplenat el part de l’accident, i que el sistema de registre oficial no recull.

Xifres de terror, a les que per descomptat els mitjans de comunicació majoritaris no li presten ni una mil-milionèsima part del que li dediquen a l’esperpent infame de la teleporqueria política i social, i a les quals cal sumar més de mig milió d’accidents laborals amb baixa, un 7% més que l’any passat els molt greus i un 2% més els greus, a més dels milers de incapacitats i incapacitades com a conseqüència de la realització del seu treball en condicions inadequades, que queden sotmesos al fosc futur de les pensions, entestats com estan tant els successius governs com els “agents socials” a desarticular lenta, subtil i “pactadament” aquest pilar fonamental de la solidaritat entre la classe treballadora.

No és casualitat que tots els sectors d’activitat que han patit un augment de la sinistralitat laboral són aquells on la precarietat i l’explotació resultants de les successives reformes laborals és més gran.

 

Construcció

+ 14,6%

Activitats Administratives i Serveis Auxiliars

+ 10,9%

Agricultura, Ramaderia, Silvicultura i Pesca

+ 6,9%

Hostaleria

+ 5,8%

Indústries Manufactureres

+ 5,8%

Transport i emmagatzematge

+ 5,2%

Comerç

+ 4,1%

 

Contractes escombraries, subcontractació, salaris de pobresa, jornades irregulars i abusives i incompatibles amb la conciliació de la vida laboral i personal o familiar, menyspreu empresarial pel descans adequat i el temps lliure dels treballadors i treballadores, violència psicològica, discriminació de gènere i repressió del sindicalisme que no sigui pactista, burocràtic i fins i tot groc, són les condicions habituals per a milions de treballadors i treballadores, i les que configuren les característiques del treball actual en què la sinistralitat laboral és un mal menor per l’ambició empresarial.

El pitjor de tot és que aquestes condicions laborals la majoria de les vegades són fruit del pacte “social” entre les patronals i la burocràcia sindical, que dóna lloc a convenis col·lectius que normalitzen la precarietat.

Un exemple és el conveni col·lectiu de Grans Magatzems, on després de la foto somrient de la signatura dels dos sindicats majoritaris amb les multinacionals del sector s’amaga la facultat empresarial de desregularitzar la jornada laboral durant tot l’any, el dret a sis caps de setmana lliures al mes sense possibilitat de gaudir de cap descans més de dos dies seguits, al més pur estil segle XIX, o el dret de l’empresari a “pispar” sense cap problema la pujada salarial anual traient-la del complement funcional.

Joves, cambreres de pis, treballadores domèstiques, falsos autònoms, treballadors nocturns i exposats a l’amiant, jornalers / es, i en definitiva, i a poc a poc, tots i totes, vam patir les conseqüències del menyspreu de la salut per a qui només pensa en el seu benefici, i retallen o directament no inverteixen en la prevenció dels riscos laborals encara que sigui una obligació legal. Tampoc ajuda la ràtio d’un inspector o inspectora de Treball per cada 15.000 treballadors aproximadament, mentre a Europa la mitjana és d’un / a per cada 7.300.

Per tot l’anterior des de co.bas pensem que la protecció de salut en el treball ha de ser una lluita diària de cada un i una de nosaltres, sense delegar en ningú, sobretot en qui et diu una cosa i fa una altra.

I exigim la derogació de totes les reformes laborals, l’equiparació a la ràtio europeu d’Inspectors / es de Treball, la gestió de les contingències professionals per part de la sanitat pública, salaris i descansos que permetin viure, pensions dignes i la persecució del frau, l’explotació laboral i els incompliments en matèria preventiva amb tots els recursos necessaris.

PERQUÈ LES SEVES RETALLADES EN PREVENCIÓ MATEN.