Deixem enrere la campanya “caminant cap al 1r de maig, un sindicat en creixement, un sindicat per lluitar” amb bon gust de boca. Aquesta campanya ha constat de 2 actes públics amb les següents temàtiques: ecologia i món laboral i la figura de Salvador Seguí, El Noi del Sucre. També hem organitzat una assemblea d’afiliació per posar en comú els diferents conflictes sindicals i continuar construint el sindicat, augmentar la participació activa, també a xarxes, difondre una campanya on visibilitzem alguns fets històrics importants de la història del moviment obrer a Catalunya, com reivindicacions, lluites i conquestes. A més a més es va acollir l’exposició “La lluita per l’oportunitat de viure” que recull la història de les dones durant la segona república, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia.
Analitzar aquests moments històrics ens permet, no només aprendre dels errors i evitar repetir-los, sinó també identificar estratègies d’èxit.
Aquest primer de maig el vam organitzar al costat del poble Palestí, fent de la seva lluita la nostra, teixint la solidaritat internacional, la lluita pel fi del genocidi i per la ruptura de tota relació diplomàtica i comercial amb Israel, contra el govern còmplice que amaga darrere boniques paraules els milions embutxacats de la compra-venda d’armes a Israel.
Lògicament, tota la campanya la vam construir braç a braç amb el sindicalisme alternatiu, construint la unitat obrera i l’alternativa a la burocràcia sindical, per qui el 1r de maig no és res més que un dia de festa, mentre que per nosaltres és un dia de lluita, una mostra de com hem aconseguit els drets laborals i socials. La burocràcia sindical (CCOO i UGT) han oblidat la història del moviment obrer i ara s’anomenen defensors de la pau social i es dediquen a signar totes les retallades i precarització de les condicions de treball a través de reformes laborals, reformes de les pensions, l’acceptació que el sou no s’equipari amb l’IPC…
Per aquest motiu, per tal de defensar i recuperar els nostres drets, és necessari construir la unitat obrera, però la unitat per lluitar, governi qui governi. Per això co.bas construïm la manifestació unitària amb el sindicalisme alternatiu, el sindicalisme que lluita.
El 1r de maig al matí, co.bas vam impulsar un acte i un dinar per Palestina juntament amb la comunitat palestina de Catalunya, la IAC, Solidaritat Obrera i la COS, al parc de Can Dragó del districte de Sant Andreu. A la tarda, vam participar en la manifestació convocada per la taula sindical de Catalunya (CGT, IAC, CNT, COS, SO i co.bas) a l’estació de Fabra i Puig, amb el lema anticapitalista, internacionalista i de resistència i que va reunir al voltant de 7000 treballadors i treballadores que no ens vam cansar de cridar en defensa dels llocs de treball, en contra dels ERO, contra el genocidi, que l’única sortida és la lluita, etc. La manifestació va transcórrer amb el suport del veïnat que aplaudia des dels balcons i va acabar a la plaça de la República de Nou Barris. Valorem positivament que la manifestació s’hagi celebrat a barris obrers amb llarga tradició de lluita i conquestes veïnals.
Els i les militants de co.bas deixem enrere el 1r de maig amb més força que mai per continuar lluitant i construint el sindicalisme de classe i combatiu! Perquè la campanya del 1r de maig ha estat un èxit que ens ha permet participar a la manifestació del 1r de maig amb un bloc propi de treballadors i treballadores de co.bas de diferents empreses i grups diversos com per exemple del SAD, d’Akzo Nobel, Codere, Telefònica, pensionistes, joventut precària…
Volem donar les gràcies a tothom que ho heu fet possible i, especialment, al company Joan Tafalla que ens ajuda amb les seves reflexions (https://www.cobas.cat/la-forca-collectiva-que-tenim-els-treballadors/) Us convidem a fer-nos arribar les vostres també, a compartir experiències dins el sindicat.
