1. Per què fem vaga?
Fem vaga perquè el cost de la vida ha pujat mentre els salaris i les condicions de vida no ho han fet al mateix ritme. Treballar no pot significar no poder pagar el lloguer, arribar a final de mes amb dificultats o perdre poder adquisitiu.
Per això unim dues reivindicacions inseparables: drets laborals i dret a l’habitatge.
És una vaga contra les polítiques dels governs català i espanyol, perquè cadascun té responsabilitats i competències diferents, però tots dos intervenen en les condicions de vida de la classe treballadora.
2. Què estem denunciant?
Denunciem un model que precaritza el treball i converteix l’habitatge en un negoci.
- Salaris que no permeten viure dignament i pèrdua de poder adquisitiu.
- Jornades laborals massa llargues.
- Deteriorament i privatització dels serveis públics.
- Lloguers desorbitats i habitatge cada vegada més inaccessible.
- Desnonaments sense alternativa habitacional.
- Especulació amb l’habitatge per part de bancs, fons voltors i grans propietaris.
- Un parc públic d’habitatge insuficient.
La proposta és vincular els preus del lloguer a la capacitat econòmica i al cost de la vida de la població resident.
És una vaga contra tots els qui governen. Les comunitats autònomes tenen competències en matèria d’habitatge i no fan res per garantir aquest dret —la majoria estan governades pel PP i Vox—. El Govern central del PSOE podria invertir per construir habitatge públic i impulsar lleis estatals per garantir el dret a l’habitatge, però no ho fa. En canvi, ha destinat 40.000 milions d’euros a Defensa i armament, tal com exigeix Trump.
Governi qui governi, abans i després de les eleccions, continuarem impulsant aquesta lluita fins a aconseguir els punts consensuats entre tots els sindicats, tant els laborals com els de llogateres.
3. Què reivindiquem?
A la feina:
- SMI català de 1.600 € i pensió mínima contributiva igual.
- 35 hores setmanals, amb possibilitat de reduir-les als convenis.
- Augments salarials per recuperar el poder adquisitiu.
- Defensa de tots els serveis públics: sanitat, educació, serveis socials, rodalies…
A l’habitatge:
- Baixar els lloguers i vincular-los a la capacitat econòmica i al cost de la vida. Proposta_de_demandes_de_cara_a_…
- Aturar els desnonaments sense alternativa habitacional. La proposta planteja que l’Administració disposi de dos mesos per oferir una alternativa i, si no ho fa, evitar que el desnonament continuï.
- Expropiar temporalment l’ús dels habitatges buits de bancs i fons voltors que no compleixin la seva funció social.
- Frenar les compres especulatives d’habitatge.
- Construir un veritable parc públic d’habitatge, amb finançament, construcció i gestió pública.
4. Per què una vaga general?
Perquè els problemes que denunciem no es poden resoldre reivindicant només en un centre de treball o només des del moviment d’habitatge.
El salari determina la nostra capacitat per pagar un lloguer. El preu de l’habitatge condiciona directament el salari que necessitem per viure. Feina i habitatge formen part del mateix problema: les condicions de vida de la classe treballadora.
Una vaga general permet ajuntar aquestes lluites i demostrar que, quan treballadores, pensionistes, estudiants, moviments d’habitatge i classe treballadora ens organitzem, tenim força per canviar les coses.
També donem suport als comitès unitaris de vaga del territori. Ja n’hi ha 85 constituïts a ciutats i districtes, i són una mostra que volem continuar lluitant totes i tots junts. web https://vagageneral.org/
QUÈ VOLEM ACONSEGUIR?
Volem recuperar el control sobre les nostres condicions de vida.
Que treballar garanteixi una vida digna.
Que els salaris recuperin poder adquisitiu.
Que tinguem temps per viure.
Que ningú sigui desnonat sense alternativa.
Que l’habitatge deixi de ser un negoci.
Que els serveis públics siguin una prioritat.
En definitiva: que els beneficis i l’especulació no estiguin per davant de les necessitats de les persones.
En 4 paraules
Fem vaga perquè ens costa la vida. Perquè els salaris no arriben, els lloguers són impossibles i els serveis públics es deterioren. Reivindiquem salaris dignes, 35 hores, serveis públics i habitatge accessible. I fem una vaga general perquè la feina i l’habitatge formen part del mateix conflicte: el dret a viure dignament.
