El passat dia 9 de maig, al Casal 3 Voltes Rebel, el sindicat co.bas va organitzar una xerrada sobre la figura de Salvador Seguí, El Noi del Sucre, dins de la campanya del primer de maig. L’acte va comptar amb la presència de Soledad Bengoechea, Doctora en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha dedicat gran part dels seus treballs a investigar la gran conflictivitat social entre moviments socials i l’organització de la patronal que va caracteritzar la història catalana durant les primeres dècades del segle XX.
Durant més d’una hora Soledad Bengoechea ens va endinsar en la biografia d’aquest colós del sindicalisme revolucionari, en el seu context històric i ens va explicar les principals fites de la seva activitat al capdavant de la CNT, la principal organització de masses de tot l’Estat.
Vam fer aquest acte amb una doble intenció: d’una banda, retre homenatge a la figura de qui sens dubte va ser el principal i més carismàtic dirigent de la CNT en una de les etapes històriques més importants i riques de la lluita del moviment obrer, i que, d’alguna manera, ha quedat eclipsada per l’èpica i el dramatisme viscuts entre 1918-1923, període denominat pels historiadors com el del pistolerisme, del que va ser víctima El Noi del Sucre; d’altra, acostar-nos amb perspectiva històrica a una forma de fer sindicalisme que va ser capaç de donar resposta a unes problemàtiques que anaven molt més enllà de la lluita pels salaris i la jornada de treball i que aspirava a transformacions més profundes de la societat amb la mirada posada en la revolució social.
Creiem que això és molt important per contraposar aquell activisme a l’actual moment de feblesa del moviment sindical que no és capaç de donar la resposta necessària a la precarietat i la pobresa en la que el capitalisme ha instal·lat gran part de la classe treballadora i les classes populars. Els sindicats majoritaris, completament desprestigiats, no volen impulsar les grans mobilitzacions necessàries i els sindicats alternatius, que sí que ho volem, encara no hem acumulat prou força. Pensem que acostar-nos a les velles lluites del passat i als seus protagonistes i reivindicar la memòria històrica de classe ens pot ajudar a repensar el model sindical del futur.
