El passat 4 de juny, la comunitat educativa va demostrar a tothom que no només va en dissonància amb els sindicats majoritaris, sinó que la seva lluita no va només de salaris amb un contundent NO al preacord pactat entre el Departament d’Educació, CCOO i UGT, així com els sindicats majoritaris d’USTEC i ASPEPC.
Malgrat la confusió que va despertar l’enquesta amb un NO condicionat a una sèrie de compromisos que no havien estat validats ni debatuts per les assemblees, el resultat ha mostrat com la comunitat educativa continua veient insuficient un preacord signat amb els sindicats buròcrates que a més, ignorava el comitè de vaga. La contundència de la resposta no va plasmar-se només en el resultat d’una votació virtual, sinó que es va manifestar amb la sortida massiva novament de tots els sectors educatius, en comunió amb altres sectors en lluita com bombers, Escoles Bressol o estudiants en una jornada de Vaga General Educativa a Catalunya, el divendres 5 de juny, marcant així el darrer dia del cicle de vagues convocat a l’abril.
Segons sindicats, al voltant de 90.000 persones van tornar a sortir pels carrers de Barcelona per paralitzar la ciutat novament, i aquest com amb un contundent suport social, on treballadores de diferents sectors van deixar palès el seu recolzament a una lluita legítima, que es va plasmar fent sonar els clàxons en senyal de fraternitat, d’ambulàncies, transportistes, taxis, personal ferroviari i de transport urbà.
Una mobilització que va tornar a superar les expectatives de tothom, no només en el format, sinó en la forma i que va concloure amb l’arribada al Parlament de Catalunya on van tenir cabuda parlaments protagonistes no només de les Assemblees territorials i de Catalunya (AEC), sinó també d’altres sectors en lluita.
Quin és el nou escenari que s’obre a partir d’ara?
El nou escenari ha quedat evidenciat amb la resposta col·lectiva dels treballadors i treballadores representats en les assemblees de centre, municipal i territorial, agrupades i cohesionades en una AEC que cada cop es troba més organitzada i empoderada. El camí és el de continuar la lluita, mobilitzant-se amb l’objectiu d’obligar al Govern i al Departament d’Educació a presentar una proposta que compleixi amb la inversió del 6% del PIB en Educació. D’aquesta manera, considerem des de co.bas Educació que les treballadores han de continuar orgnitzant-se, empoderant-se de la seva força i capacitat per canviar el rumb de la situació. Les assemblees han de ser sobiranes i ser les que marquin el camí als sindicats en el seu full de ruta i respectar les seves decisions.
Quin programa polític necessitem per aconseguir una Educació
Pública de qualitat?
En aquest sentit, i a diferència del que ha passat fins ara, cal que les assemblees entrin a discutir l’estratègia política a seguir a partir d’ara per evitar els intents de la burocràcia sindical d’ofegar el moviment i aconseguir la seva desmobilització. Aquesta qüestió passa, necessàriament per discutir el programa de màxims i mínims per garantir una educació pública de qualitat. Per nosaltres, aquest programa continua passant per garantir els
següents aspectes:
- Cal constituir un Comitè de Vaga format per les Assemblees Docents i al qual se subordinin els sindicats. Les assemblees han de ser sobiranes.
- Salaris. Qualsevol acord en matèria salarial ha de contemplar una clàusula de revisió salarial vinculada a la pujada de l’IPC.
- Una rebaixa significativa de les ràtios, del 0-3 fins a la universitat i que no hi hagi cap tancament de línies a la pública.
- Un programa de desburocratització seriós de la tasca docent.
- Estabilització de tot el personal educatiu i increment de les contractacions per fer front en condicions al model d’escola inclusiva.
- La reclassificació del PAE.
- La unificació i centralització de les Escoles Bressol.
- L’obligació d’invertir un 6% en l’educació pública tal com marca la LEC.
- L’anul·lació de totes les multes que els Mossos d’Esquadra han posat a les treballadores en tot aquest període de lluita.
El primer pas està en tancar un curs convuls, molt esgotador i esperançador per a tota la comunitat educativa. D’aquesta manera, les assemblees han de fer un bon balanç de tot plegat i pujar-lo a la propera AEC que tindrà lloc el 20 de juny. L’objectiu i la idea és continuar amb la lluita a inicis del curs vinent.
Entre mig, caldrà continuar amb accions d’agitació mediàtica, per mantenir el debat a peu de carrer. Després de la Vaga General Educativa convocada el 9 de juny coincidint amb la visita del Papa a Barcelona i que va suposar una crítica oberta a la servitud mostrada per l’Estat espanyol al màxim representant d’una institució fosca vinculada a casos de pederàstia, parasitària de béns públics que usurpen els diners que haurien d’anar a l’escola pública i usurpadora de béns materials a través de les immatriculacions, per no parlar de les crítiques en seu parlamentària pública a drets com l’eutanàsia i l’avortament, el col·lectiu defensor de la pública es marca un nou objectiu: la manifestació del diumenge 14 de juny. Aquesta manifestació unitària a Barcelona té l’objectiu d’agrupar de nou a tots els sectors en lluita i a les famílies i al moviment estudiantil per tal de visibilitzar com la degradació del servei educatiu públic suposar un enorme problema social que estan pagant, i cada dia més, els fills de la classe obrera.
