SOM:
Carpa Social Girona
Plataforma Educadores Socials de Ponent
Acció Social Catalunya Central
Sector Social Barcelona
Som persones treballadores afectades pel conveni d’acció social que treballem majoritàriament per entitats i empreses que liciten serveis a l’administració. Una administració que quan necessita portar a terme un servei o projecte, perquè la ciutadania, el veïnatge i la societat li reclama, decideix externalitzar-lo.
Quan l’administració externalitza el servei, i ho licita a una empresa o entitat, aquesta ho fa per un cost molt inferior del que realment li costaria assumir. Un dels costos pels quals es precaritza són els salaris, perpetuant una bretxa salarial sense precedents que pot arribar a ser del 39% de diferència. Així doncs, mentre les taules salarials per una persona tècnica mitja sota la categoria A2 parteixen de des de 32.000 € aproximadament, a més de tota mena de complements com ara: perillositat, plus de festiu, nocturnitat, antiguitat, complement destí, etc,.. -complements que poden arribar als 35.800 € tranquil·lament en alguns ajuntaments o altres dependències de la Generalitat–; la mateixa feina de mateix valor, però externalitzat, la persona treballadora que treballa a una entitat o empresa d’acció social, percep únicament 22.600 €.
Aquesta bretxa, naturalment, és present també a la resta de categories professionals així com a la resta del sector social on hi ha persones que treballen per les persones en diferents àmbits.
Aquest greuge comparatiu, sumat a la temporalitat, parcialitat, incompliments del conveni, abús i extorsió d’algunes empreses que veuen el sector social com un negoci, pel qual poden entrar sense fer cap mena d’inversió de risc, fa que les persones que acompanyem i tenim cura de les persones més vulnerables, hagim de patir per treballar, i aquest patiment s’allargui en l’àmbit econòmic per arribar a fi de mes, havent de fer en alguns casos fins a dos o tres o feines a la vegada. Aquest suplici, arriba en conseqüència a les persones usuàries, beneficiàries i residents dels serveis que veuen com les seves persones referents i persones acompanyants, marxen constantment a la recerca de millors oportunitats, oportunitats que simplement consisteixen en patir, potser, menys precarietat, però mai millors condicions laborals i salarials. És un anhel, a la fugida i recerca d’intentar millorar la salut mental abans d’abandonar i canviar de professió, perquè aquesta lluita personal i professional no arriba mai.
Per desenvolupar la nostra feina de manera qualitativa, les persones treballadores del nostre sector social, en concret les que estem afectades pel Conveni d’Acció Social, estem al límit de les nostres possibilitats i demanem el que precisament existeix i s’està portant a terme en altres comunitats: disposar de les mateixes condicions laborals i salarials que les nostres companyes i companys que treballen a l’administració, que fan exactament la mateixa feina de mateix valor.
Volem terminis concrets, i volem que l’administració s’impliqui directament en aquest procés d’obligat compliment per part d’entitats i empreses del tercer sector social, i buscar la millor fórmula i mecanisme de finançament, per tal que el Govern salvaguardi els projectes i serveis de les entitats, i que la mateixa feina es pugui valorar en les mateixes condicions.
No contemplem que l’externalització precaritzi salaris i condicions de les persones treballadores de l’acció social. Valorem a les persones professionals, i dignifiquem la seva tasca social.