L’Audiència Nacional ha condemnat el sindicalista Rafa Díez a deu anys de presó per la seva activitat política, sense proves de cap delicte i amb l’únic argument que tot és ETA. Tot el que fa i faci en el futur l’esquerra abertzale, per definició, és i serà ETA, segons aquest tribunal heretat del franquisme que cap govern espanyol “democràtic” ha estat capaç de dissoldre.
Ha condemnat també a Arnaldo Otegi a deu anys de presó, ja Sonia Jacinto, Miren Zabaleta i Arkaitz Rodríguez a vuit anys cada un.
Han condemnat a aquestes cinc persones per desenvolupar una activitat política, sense proves de cap delicte. Una activitat centrada precisament, en el cas de Bateragune, en l’aposta per les vies exclusivament polítiques, la desaparició de la violència d’ETA i la recerca de solucions al conflicte basc.
L’Audiència Nacional ha decidit d’actuar públicament per aquesta aposta equival a ser “dirigent” d’ETA. És evident, fins i tot per qui no vulgui veure-ho, que Rafa Díez no és ETA.
A co.bas volem, en primer lloc, expressar el nostre suport i solidaritat als condemnats. A més, denunciem el paper d’aquest tribunal de causes “especials” i reclamem la seva desaparició. En una societat democràtica no pot haver jurisdiccions paral·leles per a segons quins sectors socials o polítics. Considerem que la condemna és injusta i incongruent amb la realitat. És una condemna que la societat basca no entén i no comparteix, i no ajuda a la consolidació dels canvis polítics i socials que s’estan produint.
Hem de denunciar igualment el paper dels grans partits, PSOE i PP. Igual que es reparteixen el nomenament dels membres d’aquesta Audiència Nacional que tan bé els ajuda, es reparteixen també els vots i tots els beneficis derivats d’un escenari sense l’esquerra abertzale. Ja ho van fer en les anteriors eleccions autonòmiques en la CAB, on Patxi López va aconseguir ser lehendakari amb el suport de la dreta rància espanyola i el silenci còmplice del PNB.
Igual que pacten la reforma de la constitució per limitar la despesa pública i els drets socials, o s’aproven successives reformes laborals per minar les conquestes aconseguides per la classe obrera durant anys, també fan comptes de vots. A la cursa cap al 20-N, el conflicte basc compte.
Encara que per això hagi d’enviar a la presó a cinc persones injustament. Encara que per això hagi d’abraçar el partit de la guerra, i boicotejar tot el possible, un procés de pau que sembla que no es podrà aturar.