Govern, patronal, CCOO i UGT es prodiguen en elogis cap a l’acord signat sobre les pensions públiques i el “Pacte social”.
El presenten, igual que el seu ramat d’escriptors Menjadores, com un exercici de “realisme”.
No obstant això, el repudi expressa a aquest acord manifestat en la jornada de lluita del 27 de gener i el desacord general entre els treballadors fa que les pròpies enquestes assenyalen un rebuig del 70% de la població. Així doncs, com diria el poeta Juan Ramón Jiménez, som una “immensa minoria” els que rebutgem aquesta capitulació vergonyosa a la que anomenen Pacte.
En un país amb cinc milions d’aturats / es i on la taxa d’atur juvenil supera el 40%, retardar l’edat de jubilació als 67 anys i exigir 38,5 anys cotitzats per jubilar-se als 65 és un gran acord? Ampliar el període de còmput de 15 a 25 anys, retallant les ja miserables pensions entre un 20 i un 25% és un gran acord? “Però es poden jubilar també amb 65 anys” clamen cínicament els defensors d’aquesta abús. És clar! Només cal començar a treballar als 26 anys i no quedar-se a l’atur ni un sol dia de la vida fins als 65 ¿Fàcil no?
Descarrega el butlletí en català
Descarrega el butlletí en castellà