El 17 de febrer de 2026, coincidint amb el Dia Europeu de la Igualtat Salarial, les treballadores del sector social i de les cures es manifestaran davant dels poders públics a la Plaça Sant Jaume per denunciar la precarietat estructural que pateix el sector i exigir canvis immediats i concrets.
Sota el lema “Espantem la precarietat quotidiana”, les manifestants denuncien dècades de deixadesa política cap a un sector essencial que sosté vides, drets i dignitat, però que continua sent invisibilitzat i infrafinançat. El 80% de les professionals són dones, moltes d’elles treballant en serveis externalitzats amb salaris baixos, ràtios insuficients i condicions laborals indignes.
Les treballadores reclamen l’equiparació salarial i de condicions laborals amb el sector públic i convenis com el SISCAT, una mesura que ja va ser aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2023, però que encara no s’ha implementat. “No acceptarem més ajornaments ni promeses buides”, adverteixen, exigint un pla amb calendari i pressupost per fer efectiva aquesta equiparació de manera imminent.
La mobilització també posa el focus en la manca de recursos humans i materials, que genera esgotament professional i posa en risc tant les treballadores com les persones ateses. Segons dades del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, el 50% de les professionals ha patit agressions verbals i un 10% violència física, una realitat que ha quedat dramàticament evidenciada amb l’assassinat de la treballadora Belén el passat 10 de març mentre exercia la seva feina.
Un altre dels eixos centrals de la protesta ha estat la denúncia del lucre privat en la gestió de les cures. Les treballadores exigeixen transparència total en la contractació pública, supervisió efectiva del compliment dels convenis i sancions reals a les empreses que vulnerin drets laborals. “Els drets no es liciten i les cures no són un negoci”, remarquen. Reclamen serveis socials i de cures 100% públics, universals i de qualitat.
La protesta també vol denunciar la vulneració del dret a vaga, amb la imposició de serveis mínims del 100% en molts serveis socials, així com la manca de reconeixement de les cures familiars, que sostenen el sistema sense drets laborals ni protecció social.
Finalment, les manifestants assenyalen que sense polítiques valentes d’habitatge no hi ha justícia social, i que treballar amb vocació i compromís no pot justificar la precarietat: “L’amor no paga les factures”.
Amb aquesta mobilització, treballadores, cuidadores, usuàries i famílies volen exigir un canvi de model que posi la vida i les persones al centre.
