Vicenç Navarro és un socialdemòcrata de veritat, al que per això no se l’hi permet opinar en els mitjans del establishment. Però els seus articles com els d’altres economistes del seu estil a nivell de dades, son demolidors davant la complexitat i la mentida, i ens il·lustren a diari a qui naveguem en pàgines alternatives. No és casualitat que els moviments socials com el 15M, immediatament convidaren a Vicenç Navarro a impartir els seus coneixements en les assemblees. En l’últim escrit que vaig llegir, insistia en demostrar que no era cert que en el estat espanyol gastéssim més del que teníem. Entre les dades que ens aporta estan aquests: Espanya, incloent Catalunya, no és pobre. Tot el contrari. Espanya és quasi tant rica com el promig dels països de la UE-15, que és el grup de països més rics de la UE. El seu PIB per càpita és ja el 94% del PIB promig per càpita de la UE-15. I Catalunya és inclús més rica: el seu PIB per càpita és del 110% del promig de la UE-15. Però encara amb això tan Espanya com Catalunya es gasten molt menys en el seu estat del benestar que el promig de la UE-15. És a dir, que la despesa pública social (que inclou la despesa en transferències públiques com les pensions, sanitat,educació,serveis socials entre altres) en realitat si Espanya es gastes en el seu estat del benestar el que l’hi correspon pel nivell de riquesa que te, Espanya es gastaria 66.000 milions d’euros més al any i Catalunya 19.600”
Vicenç insisteix en que, qui cotitza de forma fixa son qui encara treballa, mentre que els que acumulen la major part de la riquesa del país amb prou feina cotitzen una petita part del que haurien. Entre els diners que defrauden i el que evadeixen a l’estat espanyol, s’escamotegen anualment uns 90.000 milions d’euros que segons la Comissió de Fiscalitat de la pròpia Comissió Europea ve a ser un bilió anual a tota Europa. Però els mitjans silencien aquesta realitat des d’un principi mentre ells repeteixen la mateixa mentida en els seus mitjans sonor i escrits procurant així crear una mala consciència al poble enganyant-la i fent-los creure que gastaven més del que ingressaven per fer-los sentir culpables i així desviar l’atenció dels veritables culpables.
Una trama creada per tota una maquinaria delictiva i criminal (administracions governamentals i grans societats empresarials) que conscients de la desorganització de la classe obrera, amb les seves organitzacions noquejades i corruptes venen aprofitant per debilitar-les encara més i així prendre’ls les eines legals amb les que es podrien defendre, en certa mesura, per robar-li els serveis socials i així enriquir-se sense límits.
En l’article que encara esta penjat en aquesta pàgina ( Que ha de passar perquè a un govern salti o se’l faci fora), en l’últim paràgraf faig referència a la corrupció a Catalunya. Un fiscal acaba d’acusar a CIU de pràctiques criminals per enriquir-se fent “canvis” amb una de les grans empreses constructores: tu hem dones una bona obra a bon preu i jo et dono el 4% (6,6 milions d’euros per el partit i els seus). D’una altre forma és impossible caminar fent viatges amb les butxaques plenes de bitllets liles; avui a Suïssa demà a Andorra i així anar fent.
Amb els diners que els grans rics i els seus servents governatius, han anat defraudant en els seus respectius països i evadit als paradisos fiscals (i que consti que estic raonant només des del marc socialdemòcrata-capitalista), no sols no s’hauria de retallar res sinó que per el contrari podrien ampliar-se tant en qualitat com en quantitat tots els serveis socials al doble del que e tenia abans del atracament. Si aquesta informació es pogués transmetre al poble (al menys amb les mateixes possibilitats que tenen qui els omplen el cap de mentides) ja fa temps que haurien saltat pel aires aquesta trepa de golfos amb els seus respectius governs.
Per això és tant determinant que totes les organitzacions alternatives d’esquerres es posin mans a la feina ficant imaginació per trobar mètodes de comunicació e informació cap al poble. Hem dit moltes vegades que qui arriba a la gent incideix en ella. I si a més s’arriba amb una raó inqüestionable davant la mentida i els actes criminals, avançaríem sobre la resolució dels problemes com els millor poltres en carrera.