Tornem a sortir als carrers arreu de l’Estat per denunciar 78 anys de colonització, ocupació militar, apartheid i genocidi perpetrats pel règim sionista d’Israel contra el poble palestí. Perquè la impunitat continua. Perquè les complicitats continuen. I perquè la solidaritat no s’atura.
El pla impulsat per Trump juntament amb el règim israelià, lluny de ser un pla de pau, és una nova imposició colonial que busca legitimar el genocidi, l’annexió i la neteja ètnica. Pretén redissenyar Palestina sense el poble palestí, reduint-la a enclavaments fragmentats, sense sobirania ni futur. El futur de Palestina, no es decideix en despatxos imperials. El futur de Palestina només el pot decidir el poble palestí, dins de la seva terra i a la diàspora.
Malgrat l’anomenat “alto el foc”, Israel ha assassinat a més de 400 persones palestines, ha seguit bombardejant, ha bloquejat l’entrada d’ajuda humanitària i ha convertit l’hivern en una altra arma de guerra. A la Franja de Gaza, nens i nenes estan morint de fred, mentre la pluja i el vent inunden les tendes precàries on sobreviuen persones desplaçades reiteradament, després d’haver perdut les seves cases, els seus barris, les seves famílies.
El genocidi continua també a Cisjordània, on la violència extrema dels colons armats, protegits per l’exèrcit israelià, s’ha intensificat com mai. S’estan destruint pobles sencers, les detencions arbitràries es multipliquen, i la neteja ètnica avança dia a dia.
Dos anys d’extermini retransmès en directe i del col·lapse del dret internacional tenen conseqüències globals. La impunitat es propaga. Veiem com el feixista Donald Trump, partícip directe del genocidi contra el poble palestí, actua amb total impunitat també en altres territoris. Per això ho diem ben clar: lluitar per la llibertat de Palestina és lluitar per la llibertat de tots els pobles.
Veiem amb extrema preocupació el que passa al Regne Unit, un altre actor clau tant en la història com en el present del colonialisme a Palestina. Les sis activistes van posar fi a la seva vaga de fam – alguna va arribar al dia 72 sense menjar – ja que es va aconseguir que el Govern del Regne Unit no signés un contracte milionari amb Elbit Systems. El seu únic “delicte” ha sigut lluitar contra el genocidi i defensar els drets del poble palestí. La criminalització de la solidaritat és una altra cara del genocidi.
La nostra pressió popular ha donat alguns resultats. Des de barris, universitats, centres de treball i espais culturals, els pobles diem alt i clar que no normalitzarem relacions amb un Estat genocida. Cada boicot, cada acció, cada ruptura eleva el cost polític i social de la complicitat amb el sionisme.
Però no és suficient. El Govern espanyol i moltes institucions encara col·laboren amb Israel i les seves empreses, mantenint relacions econòmiques, militars, diplomàtiques, culturals i acadèmiques. Aquesta complicitat mata.
Les amenaces dels Estats Units contra els països que impedeixen l’atracament de vaixells que alimenten el genocidi a Palestina són xantatge polític, destinat a forçar la complicitat internacional amb un estat genocida. Impedir l’atracament de vaixells que transporten material militar no és una opció política: és una obligació legal del dret internacional humanitari i de la Convenció per la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi.
A més, a hores de la nit de Nadal, el Govern del PSOE-Sumar va cedir a pressions de l’empresa militar Airbus, per activar la clàusula d’excepcionalitat del Reial Decret Llei per comprar material de defensa i doble ús a Israel, justificant-se amb interessos industrials i estratègics. Mentre es proclama suport al poble palestí, es sosté el genocidi.
Aquesta decisió és il·legal, il·legítima i immoral. El dret internacional és clar: davant un genocidi, els Estats tenen l’obligació de no col·laborar ni facilitar crims internacionals; perquè els pobles han parlat, portem dos anys als carrers exigint la fi del comerç d’armes amb Israel, i perquè demostra la doble cara d’un Govern que, mentre fa gestos diplomàtics, autoritza excepcions a l’embargament, prioritzant beneficis econòmics i estratègics per sobre de la vida.
Complir el dret internacional i no ser còmplices d’un genocidi no és negociable, encara que impliqui pressions o amenaces de qualsevol potència. El RDL és insuficient, un colador ple de forats, i el Govern ha posat en pràctica el més perillós de tots: el de les excepcions.
Per això seguim als carrers. Perquè cada acte compta. Perquè cada boicot importa. Perquè cada pressió funciona.
Exigim:
1. Fi del genocidi: retirada israeliana, entrada d’ajuda humanitària, judici als crims de guerra i lesa humanitat, alliberament de totes les persones preses palestines i dret al retorn a les persones refugiades.
2. Embargament integral i retroactiu d’armes a Israel, que inclogui la venda, la compra, el trànsit, les subcontractacions i qualsevol mena de col·laboració militar o de seguretat. Que s’incloguin totes les esmenes necessàries a la Proposició de Llei i al Reial Decret Llei perquè aquest sigui un embargament d’armes a Israel.
3. Trencament total de relacions diplomàtiques, acadèmiques, econòmiques, esportives i culturals amb Israel.
4. Sancions internacionals al règim d’apartheid israelià i suport a les demandes judicials a la Cort Internacional de Justícia i al Tribunal Penal Internacional.
5. Derogació de la Llei Mordassa i la fi de la criminalització de la solidaritat amb Palestina i de les persones que defensen els drets humans.
