Manifest contra la infiltració policial

Fermes, juntes i organitzades: contra les infiltracions policials a Nou Barris i arreu

Som molts els col·lectius, espais i entitats que ens sumem a la denúncia i rebuig de les infiltracions policials als moviments polítics i socials, arran de la notícia publicada el passat 6 de març per La Directa sobre la infiltració de la policia nacional Belén Hammad (B. Awad-Ratib) entre 2018 i 2020 a la Comunitat Palestina de Catalunya, Prou Complicitat, el Casal Popular 3 Voltes Rebel i Endavant-OSAN.

Es tracta de la primera infiltració coneguda en el moviment en solidaritat amb Palestina de l’estat. Un cas que ha instrumentalitzat la identitat palestina i que ha utilitzat tots els seus recursos per espiar-los, desmobilitzar-los i controlar-los, en lloc de decretar l’embargament d’armes i trencar totes les relacions amb Israel. Amb aquesta, sumen cinc infiltracions destapades al nostre país i deu a tot l’estat de la darrera onada, però una més d’una llarga llista històrica.

Entenem que qualsevol cas d’infiltració és una agressió col·lectiva perquè es vulneren drets fonamentals, d’associació i polítics. Denunciem la impunitat amb la qual s’han permès i perpetrat aquestes pràctiques, i fem arribar tot el nostre suport i solidaritat als col·lectius i persones afectades per aquesta eina de repressió i tortura que l’estat espanyol empra.

Les clavegueres de l’estat són estructurals i intrínseques d’un sistema tardofranquista, però també remarquem que hi ha responsables, ja que aquesta operació va estar emparada pel que es fa dir “el govern més progressista de la història” amb Fernando Grande-Marlaska, del PSOE, al capdavant del Ministeri d’Interior. Tampoc podem oblidar com, durant l’últim any, amb Collboni i el PSC a l’alcaldia de Barcelona, hem viscut un augment de la persecució, repressió i violència policial que ha afectat sobretot a les més joves, racialitzades i precàries amb la implementació del Pla Endreça.

Si bé en l’actualitat, arran de la pel·lícula d’El 47, estem més visibilitzades que mai, no podem oblidar que la lluita va començar molt abans, organitzant la resposta social i política contra el franquisme, va continuar durant l’establiment del règim del 78 amb l’ocupació de l’Ateneu, la defensa de Can Masdeu o les lluites per aconseguir el Metro als barris de muntanya, i ha continuat fins a l’actualitat amb la lluita pel dret a l’habitatge, el 15M, la creació de Nou Barris Cabrejada, la defensa del referèndum de l’1 d’octubre o el moviment transfeminista i LGBTIQ+.

Part d’aquesta nova infiltració descoberta ha sigut a Nou Barris perquè som, sense dubte, un territori organitzat i orgullós de totes les lluites veïnals i reivindicacions, passades, presents i futures, que han aconseguit drets, llibertats, carrers asfaltats, serveis o equipaments. Però, a la vegada, som un dels territoris de la ciutat i el país més castigats per les lògiques excloents d’un capitalisme salvatge que perpetua i aguditza desigualtats.

Aquesta infiltració no fa més que validar totes les nostres lluites. És important, ara més que mai, mantenir-nos fermes, juntes i organitzades per defensar els barris, pobles i viles, i una vida digna dels qui l’habitem. És gràcies als aprenentatges col·lectius i les eines compartides hem pogut destapar les seves infiltracions. Perquè si som capaces de descobrir-los, també de molt més.

Som un Districte que acull a tothom, que s’organitza en Casals de Joves, Casals Populars, Casals de Barri, Associacions Veïnals, assemblees i col·lectius, amb carrers plens de vida i comunitat. Som com som, i no deixarem de ser-ho per cap infiltració ni repressió. El Casal 3 Voltes Rebel, i la resta d’espais comunitaris, continuarem sent els espais oberts que hem sigut sempre.

Davant la desigualtat i la pobresa, ens trobareu organitzades.
Davant les infiltracions, ens trobareu fermes i juntes.
Davant la tortura, serem el seu pitjor malson.