Dijous passat, dia 14 de març, al Casal Popular 3vr es va desenvolupar la xerrada ”Totes dones. Diferents realitats, diferents precarietats” amb la participació de Paqui Perona Cortés de Veus Gitanes, Fàtima Ahmed de Diàlegs de dona i les nostres companyes Sandra Pavolini Bosch (treballadora del SAD) i Rosa Valdez Alarcón (treballadora de la residència Bertran i Oriola).
Vam poder escoltar testimonis en primera persona del dia a dia en l’àmbit laboral, de com són sovint rebutjades per considerar-les no aptes per segons quines feines només pel fet de “venir de fora” o ser gitanes. Sandra ens explica com moltes s’han vist obligades a tornar a estudiar per obrir-se pas a diferents mercats laborals, tot i tenir ja titulacions professionals qualificades, que trigaran molt de temps en poder homologar, si és que ho aconsegueixen.
Cal adonar-nos de quant talent i potencial femení estem perdent. Han patit situacions com haver d’aguantar que els cridin “sudaca” a una negociació amb l’empresa, com ens relata la Rosa, i “veure com els hi canvia la cara quan la que arriba a la negociació, com a presidenta del comitè, és una dona, de mitjana edat i d’origen llatí.” Totes comparteixen que, clarament, el que es busca és “humiliar la persona, arrencar-li la dignitat”. Cal parlar també, per a entendre el context de la situació, de la salut emocional, de la tristesa d’estar a una ciutat com Barcelona completament sola.
Fàtima explica que des de Diàlegs de dona “són la veu de tantes dones a les quals acompanyen i que no coneixen l’idioma”, i sempre, remarca, “des d’una acollida feminista i no paternalista”.
Migrades, gitanes, dones, un mateix imaginari, els mateixos prejudicis de l’empresari, que cal respondre amb una sola veu, una veu amplificada que mereix ser escoltada. Com diu Paqui, amb fermesa, “no es pot perpetuar que aquests treballs siguin també per a les nostres filles”. És flagrant que sigui la pròpia administració la que genera desigualtat. Només ofereix cursos per a joves i dones migrades de neteja, atenció domiciliària, cambrera de pis… i no obstant això de 450 dones -explica Fàtima, “cap va poder accedir a aquests cursos, cap complia els requisits que demanen”.
Avui com abans, es manté el mateix ordre: noves formes de colonialisme perpetuen la mà d’obra barata. Avui, aquest colonialisme ve en forma de licitacions que sempre guanyen els mateixos i que porten a l’esclavitud del s. XXI. Comparteixen també que sense xarxa “la pobresa et menja” i que la “conciliació continua tenint nom de dona”. Potser que “algú l’aconsegueixi? Sí, descarregant-la sobre una altra dona que assumeixi aquestes tasques”.
Cal reivindicar les feines feminitzades i enfortir aquestes persones perquè lluitin pels seus drets, perquè busquin aliances amb altres persones i altres entitats; el que és estructural pot canviar si ens ho proposem.
