Es van equivocar de persona. “Això no va de diners; estic defensant la meva honorabilitat i la meva dignitat”.

El J. C. feia 13 anys que treballava per a una empresa a la ciutat quan, durant una conversa informal, el seu cap el va increpar dient-li «Puto negro de mierda ». J.C. és nascut a Barcelona, però amb els trets físics característics de la seva ascendència filipina. Va mirar de parlar amb el cap per a rebaixar la tensió, però va ser empès violentament. Després d’això, va agafar la baixa per ansietat i depressió.

D’això fa més de tres anys i encara pateix greus afectacions derivades d’aquell episodi. Un llarg procés que se li està fent molt dur.

A finals d’abril es va realitzar una protesta multitudinària davant les instal·lacions de l’empresa, que va derivar en una suspensió de feina i sou de seixanta dies per al J.C. A la denúncia per delicte d’odi i per danys morals i psicològics, s’hi va sumar el recurs contra la sanció per vulneració del dret de protesta i sindicació. El J.C. està pendent de judici el dia 16 de juny i esperem que aquest dia rebi el màxim suport; fem nostra també aquesta lluita.

Preocupa el fet que no hi hagi jurisprudència a causa del silenci generalitzat. La gent calla, i preocupa com es normalitza el racisme. Sovint s’emmascara darrere de justificacions com “només era un acudit”, “és que sempre parlem així” o el famós “no era amb mala intenció”. Però l’impacte sí que és real i constant.

A la pregunta de què podem fer nosaltres, el J.C. demana ràpidament unitat sindical: “Que tots els sindicats vagin a l’una per a la creació i signatura d’un document conjunt contra el racisme”.

El J.C. va explicar a una entrevista: “Em vaig quedar en estat de xoc i desemparat davant la indiferència dels companys i companyes”. Li preguntem per què creu que la gent mira cap a l’altre costat, si és per incomoditat o per por a les represàlies, i ens respon, convençut, que per por a les represàlies. A totes les compareixences  davant d’Inspecció de Treball,  la direcció hi va estar present,  fent-se evident la coacció . “Res en aquest procés,  no s’ha fet  amb garanties ni amb imparcialitat”, ens diu.

Per entendre l’escenari on es desenvolupen els fets, és important saber que a aquesta empresa no hi havia cap sindicat. Ara, arran de les denúncies, es va fer campanya i s’ha aconseguit tenir dos delegats, que hauran de fer feina amb un altre delegat nomenat, pràcticament, per l’empresa per bloquejar qualsevol reivindicació o acció que proposin.

Destaquem que en l’actualitat discriminar  una persona per la raça, ètnia, o religió és un delicte tipificat en el Codi Penal en l’article 510 que pot portar penes de presó. Però constatem que, avui dia, ser racista  surt de franc. Vulnerar les polítiques d’igualtat no comporta conseqüències reals. Tot i que a les empreses hi ha codis de conducta i polítiques de diversitat i d’inclusió, no s’hi apliquen.

Al món laboral, les persones migrades són el col·lectiu més vulnerable. Cal continuar denunciant que aquesta impunitat és estructural, que les polítiques són merament simbòliques i que les sancions són mínimes o nul·les.

Es demana que, igual que hi ha protocols d’igualtat, hi hagi també lleis que obliguin a tenir protocols que s’activin davant d’un fet racista. Casualment, a aquesta empresa es va registrar el protocol d’assetjament justament després de l’incident amb el J.C.; però, no ho celebreu encara … Sabeu qui el gestiona? La mateixa direcció.

El Ministeri de Treball d’Espanya ha creat una oficina d’Inspecció de Treball especialitzada a combatre la discriminació laboral. S’exigeix que cada oficina provincial disposi d’un inspector dedicat en exclusiva a aquesta tasca,  però, igual que passa amb els plans d’igualtat, no s’està fent per manca de personal.

Aquests fets continuen pendents d’Inspecció de Treball i de l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona.

El J. C. demana que “cal alçar la veu, empoderar-nos davant el racisme i perdre la por a les possibles represàlies laborals”.

El racisme no desapareixerà sol; són les petites accions quotidianes les que aconsegueixen tenir impacte. Animar-se a denunciar implica conèixer els nostres drets i identificar els fets racistes.

No n’hi ha prou amb no ser racista: cal ser antiracistes, compromesos activament en aquesta lluita si volem tenir una societat més justa i equitativa.

El J.C. està pagant molt cara la defensa de la seva dignitat i honorabilitat, però ho farà fins al final. Així doncs, des de co.bas, tot el suport!