Hi ha persones que deixen una empremta tan fonda que, tot i l’absència física, continuen formant part viva del nostre dia a dia. En Toni Pérez és, sense cap dubte, una d’elles.
Per a les companyes i companys de co.bas, parlar d’en Toni és parlar de compromís, de coherència, de lluita i de generositat. Al llarg de dècades, va ser un pilar fonamental en la construcció del sindicat, un referent imprescindible que va ajudar a donar forma a una organització plural, honesta i combativa.
Des dels seus inicis a Telefónica, en Toni va destacar per la capacitat d’organització, la serenitat i el compromís amb les decisions col·lectives. No només va assumir responsabilitats al comitè d’empresa i al Comitè Intercentres estatal, sinó que va ser capaç d’articular les reivindicacions laborals amb una visió estratègica i alhora profundament humana. Sempre al servei de les assemblees i mai sotmès a les cúpules, va mantenir-se fidel als valors del sindicalisme de base.
Amb la fundació de co.bas, el 2003, en Toni va esdevenir una peça clau per connectar diferents territoris i tradicions de lluita. Amb el cotxe ple de companys i companyes, viatjava per tot l’Estat per compartir experiències, organitzar lluites i enfortir la xarxa sindical. A més, va saber fer-ho amb alegria i esperit col·lectiu: gaudia de les paelles, les castanyades, els dinars de germanor, i de cada moment compartit.
Però la seva militància no es limitava al terreny laboral. Va participar activament en mobilitzacions socials com el 15M, mostrant sempre una mirada oberta i constructiva cap a noves formes de fer política i de transformar el món. El seu compromís era integral: amb la justícia social, amb la democràcia real, amb els drets de tothom.
En Toni també era un home estimat pels qui el coneixien més enllà de la militància: honest, proper, fidel als seus principis, però sempre disposat a escoltar i a compartir. La seva companya, la Júlia, ens recorda que va viure intensament, conscient que el temps era limitat. Era el primer a apuntar-se a una festa i l’últim a marxar; enamorat de la vida, de la família i dels fills, pels qui va lluitar fins al final amb una força admirable.
La seva tossuderia —marca de la casa, com a bon Capricorn— anava sempre acompanyada d’una lucidesa extraordinària i una voluntat de ferro. Fins i tot els metges el veien com un exemple de dignitat i resistència.
En Toni ens deixa una última lliçó que avui pren tot el sentit:
“El demà no existeix. No estigueu tristos. Gaudiu de la vida. No perdem més temps en discussions banals. Reparem les nostres diferències.”
Avui no el recordem amb tristesa, sinó amb gratitud. Per tot el que va ser, per tot el que ens va ensenyar, per tot el que va construir colze a colze amb nosaltres. I perquè sabem que el seu esperit viu en cada lluita, en cada conquesta, en cada decisió col·lectiva que prenguem.
Company Toni, el teu llegat continua viu.
Gràcies per tant. Fins sempre.
