Davant de l’acord que el passat dilluns 9 de març els sindicats CCOO i UGT i el Departament d’Educació van signar rebaixant enormement les demandes del col·lectiu, a esquenes de les treballadores docents i sense consultar a les assemblees on els i les docents estem democràticament organitzades, des de co.bas Educació fem una crida a la participació massiva a les assemblees de centre i de zona, a les mobilitzacions i a secundar les vagues convocades del 16 al 20 de març. L’acord menysté les treballadores educatives i es concreta en una pujada salarial inferior al 2%, una baixada de ràtios insuficient que, a més, no entraria en vigor fins el curs 2027 – 2028, 50 euros/nit per pernoctacions en colònies i viatges escolars o l’anunci d’un pla integral de simplificació administrativa que no ha estat concret. Una vergonya i un escàndol que el col·lectiu docent no podem permetre. Ens hi juguem la nostra dignitat.
Per una educació pública, gratuïta i de qualitat: canvis estructurals ja!
Lluny de les molles amb què es conformen els sindicats buròcrates CCOO i UGT, co.bas Educació pensem que és el moment d’aprofitar el renaixement de les assemblees de centre i de zona, el creixement de la consciència del professorat català i l’augment en la mobilització demostrada en jornades com la del passat 11 de febrer, en què vam assistir a una jornada històrica amb més 100.000 professores i professors omplint els carrers de Barcelona per una educació pública, gratuïta i de qualitat. Una jornada de vaga històrica en què els instruments clàssics de lluita de la classe treballadora es van fer presents i es van concretar en la presa dels carrers per cridar de manera unitària i ben forta que el professorat volem un canvi estructural i radical a l’educació pública. Un canvi en què arribem a assolir un 6% mínim d’inversió en educació tal com marca una llei (LEC) que els diferents governs de la Generalitat s’han saltat des de la seva aprovació, unes ràtios de 15 alumnes per aula, tal com marquen els experts en educació, menys càrrega burocràtica que priva a l’alumnat de classes per poder atendre en condicions la gran diversitat a les aules i les mancances que ens marca aquesta nova societat digitalitzada i mancada de pensament crític i autònom.
No als pressupostos de la Generalitat de Catalunya que deixen sense una inversió adient els serveis públics
La jornada de vaga del 20 de març coincideix amb el debat de pressupostos al Parlament de Catalunya on ha d’acabar la manifestació del professorat. És el moment de cridar ben alt i ben fort que no ens conformem amb molles i que demanem una inversió en condicions a l’ensenyament públic. En cas contrari, cal demanar als grups polítics amb representació al Parlament un NO ben fort a uns pressupostos que no tenen res de social si no és per invertir en educació, sanitat i serveis socials. Ens hi juguem el futur del nostre alumnat i d’una societat justa, igualitària i lliure.
Enfortim les assemblees de centre i de zona: democràcia docent, democràcia obrera per un ensenyament públic i de qualitat
L’afartament del professorat davant la insostenible situació de l’educació pública ha fet renéixer entre el professorat l’esperit de lluita que s’ha concretat en l’ organització en assemblees de centre i de zona que tornen a la vida després d’anys de letargia, només interrompuda parcialment durant la lluita interina del curs 2021 – 2022. És imprescindible mantenir aquesta autoorganització del professorat que va demostrar el seu poder de mobilització durant la històrica jornada de vaga del passat 11 de febrer. Ara és moment de donar una nova passa endavant elaborant un programa de reivindicacions mínimes que concreti molt més la consigna genèrica de mes recursos, més salaris, menys ràtios i menys burocràcia per tal de blindar els objectius del professorat en la seva lluita per una educació pública, gratuïta i de qualitat i per unir-la a la demana de cap acord sense consulta per fer prevaldre la democràcia al col·lectiu i als centres. Nosaltres treballem, nosaltres decidim. Ni un pas enrere companyes! Aconseguim fer realitat entre totes una educació pública que garanteixi l’autonomia, el pensament crític i una societat lliure, responsable i justa. Sense educació no hi ha cohesió ni pau social.