Marea Pensionista en Defensa d’unes Pensions Dignes

La Marea Pensionista organitza reclamacions col•lectives per tombar la reforma de les pensions

Centenars de persones van lliurar col•lectivament reclamacions a la seu de l’INSS a Barcelona per exigir la revalorització de les pensions pel 2014 d’acord amb l’IPC

 

En una acció organitzada per la Marea Pensionista el passat dimecres 15 d’octubre i avui amb “cacerolada” inclosa, centenars de persones van lliurar col•lectivament reclamacions a la seu de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) a Barcelona per exigir la revalorització de les pensions pel 2014 d’acord amb l’IPC i la declaració d’inconstitucionalitat de la norma que estableix la revalorització d’un 0,25%. Les advocades del Col•lectiu Ronda, que han confeccionat el model de reclamació i assessoren les activistes, consideren que la no revalorització d’acord amb l’IPC incompleix el deure Constitucional de “garantir nivells de suficiència econòmica per a les pensionistes”. Les activistes preparen nous lliuraments col•lectius de reclamacions.

Àlex Tisminezky, advocat del Col•lectiu Ronda, explica que fa quatre anys que les pensions no es revaloritzen d’acord amb l’IPC: “Zapatero va congelar les pensions el 2011. Rajoy va criticar durament aquesta decisió, però el setembre del 2012 va incomplir la seva promesa electoral de respectar les pensions”, el que va establir una revalorització del 0,25% pel 2012. El 2013 amb la llei 23/2013, el PP va elimina permanentment l’IPC com a índex de revalorització i imposa un nou índex calculat segons el denominat factor de sostenibilitat, que vincula la revalorització a diferents variables macroeconòmiques. “El càlcul del nou índex és molt complicat”, afirma Tisminezky, “però al final acaba revaloritzant les pensions un 0,25% anual. Es calcula que en els quinze anys vinents les pensionistes patiran una pèrdua de poder adquisitiu acumulat de fins al 28%”.

Sortir del barri per anar més enllà

Karlos Martínez, membre de l’Assemblea Salvem les Pensions de Sants explica com al voltant de les reclamacions per exigir la revalorització amb l’IPC s’ha desenvolupat un espai de participació i mobilització que vol generar un moviment en defensa del sistema de pensions, que consideren una qüestió de drets humans. “Tot va començar amb la revalorització pel 2012”, explica Martínez, “a l’assemblea 15M de Sants ens vam assabentar que el Col•lectiu Ronda havia posat a disposició de les pensionistes un formulari per reclamar a l’INSS la revalorització de les pensions d’acord amb l’IPC”. Va ser llavors quan van organitzar una xerrada informativa on va sorgir la idea d’organitzar-se “per presentar-les col•lectivament i tenir més repercussió”. “Així va néixer l’assemblea Salvem les Pensions de Sants”, diu Martínez, “actualment un mínim de 40 persones d’arreu de Barcelona ens reunim cada dimecres al Centre Social de Sants per intentar incloure la lluita contra el desmantellament del sistema de pensions públic a l’agenda social i política.”

Martínez explica com l’assemblea va entrar en una dinàmica de reunions, campanyes d’informació i difusió a les xarxes i al carrer. Van organitzar vuit presentacions col•lectives i van lliurar desenes de milers de reclamacions. A mitjans de 2013 van comprendre que calia sortir del barri i estendre el moviment. Van entrar en contacte amb la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) i així es va generar un espai més ampli de coordinació. Van formar-se noves assemblees, transversals i apartidistes, que seguint el model de la PAH o el 15M, fan créixer la Marea Pensionista.

L’activista avança que preparen una nova campanya: “serà una campanya forta”, assegura Martínez, “amb intenció de tombar la reforma i assenyalar culpables. Buscarem la mobilització permanent, mitjançant accions vistoses per assenyalar els responsables polítics”, que segons afirma són PP, CiU, PSOE, “i també les cúpules còmplices de CCOO i UGT”. També volen assenyalar les entitats financeres que estan al darrere de les reformes “per enriquir-se venent plans de pensions privats”.

Sostenibilitat o distribució de la riquesa

Ja estan definides les quatre reivindicacions del manifest que no trigaran a fer públic: inclusió de les pensions en els pressupostos generals; dret d’una pensió digna per a tothom; eliminació de les condicions privilegiades de les pensions dels polítics; i derogació de les últimes reformes de pensions. L’objectiu és traspassar el cercle de pensionistes per intentar arribar a sectors més amplis de la societat.

Martínez considera que les retallades a les pensions públiques encara no han trobat al carrer la mateixa resistència que les retallades en sanitat i educació per diversos motius, però sobretot perquè les persones no pensionistes hem assumit el discurs de l’estat i els poders econòmics que mai no cobrarem pensions: “ens ho han instal•lat al disc dur”, es lamenta.

Per Joan Junyent, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, és comprensible que el discurs hagi arrelat perquè “des de principis dels 90 ens percudeixen amb la insostenibilitat de les pensions”. Junyent assenyala la contradicció del discurs, “ens asseguren que les reformes són per garantir les pensions públiques i el que estan fent és reduint-les a la mínima expressió”. “Volen destruir-les”, afirma.

Segons Junyent, no es tracta d’un problema de sostenibilitat sinó de distribució de la riquesa. “La societat genera avui més riquesa que fa trenta anys”, diu, “si ens diuen que no hi ha diners per pensions ni salaris, és que la riquesa està anant a un altre lloc”. Junyent considera que és important garantir nivells de suficiència econòmica a les persones que han participat de la generació de riquesa, “haurem de trobar solucions. I solucions n’hi ha”, afegeix. Però per això, “primer cal qüestionar que les cotitzacions siguin insuficients, ja que s’estan utilitzant per a sufragar altres partides”. Però fins i tot assumint que el sistema actual és insostenible, segons l’economista, “hi ha fórmules que no comporten l’empobriment de la ciutadania”. Una de les propostes del Seminari d’Economia Crítica Taifa, que el 2013 va llençar la campanya “Les Pensions no es Toquen” per desmuntar el discurs del govern, és finançar les pensions amb els impostos. “Això, a més seria un pas cap a la desvinculació de les pensions del mercat laboral”, diu Junyent, per qui la desvinculació de les pensions del mercat de treball és fonamental. “Actualment cal cotitzar de 35 a 37 anys per cobrar el 100% de la pensió. Però el mercat laboral expulsa a les persones encara que hi vulguin participar. Les pensions haurien de ser un dret de ciutadania.”