EuroMarxes es manifesta a La Seu d´Urgell i Andorra

Euromarxes reivindica a Andorra la fi dels paradisos fiscals, democràcia i drets laborals per a tothom

La columna SudOest de les Euromarxes «contra l’Europa del capital i per una unió dels pobles democràtica, social, ambiental, solidària, igualitària…», s’aturà el passat dia 7 d’octubre a Andorra, no per casualitat ni perquè agafés de pas cap a Brussel·les, a on es trobaran el conjunt de les columnes per realitzar una gran manifestació en el cor polític i institucional d’aquesta dita Unió Europea. Calia denunciar, i es va fer, els «paradisos fiscals: delinqüència organitzada», tal i com cridaren els més de 200 manifestants que recorregueren el centre d’Andorra la Vella. De la mateixa manera que es va fer a l’inici de la marxa a Gibraltar i es farà també a Luxemburg.

Aquesta vegada, en dir delinqüència les persones que es manifestaren parlaven, també, molt concretament d’un cas que encara cou i commou a Catalunya i l’Estat espanyol, el dels diners de la família Pujol, depositats als bancs andorrans, que encara van produint rèdits sense pagar impostos. La banca es nega fins ara a donar informació i col·laborar amb la justícia espanyola. «Pujol y Al Capone, los mismos ladrones», cridaren les manifestants davant les seus de Banca Privada Andorrana (BPA), Crèdit Andorrà, AndBank i el Banc de Sabadell (únic banc espanyol amb filial operant en aquell país).

Dos autocars i alguns cotxes transportaren des de Barcelona les protagonistes d’aquesta poc habitual forma d’activisme social i polític al país pirinenc. “Protesta contra la situació social al Principat” va titular el Diari d’Andorra la notícia sobre la mobilització, tot posant l’accent en allò que sembla fer més mal o vergonya en aquelles contrades. El Principat, membre de les Nacions Unides, no ho és encara de l’Organització Internacional del Treball ni signant dels seus acords sobre drets laborals i sindicals. De fet, el dret de vaga no és regulat al país. Tampoc hi ha dret al subsidi d’atur.

La manifestació, que inicià el recorregut a la cèntrica avinguda Tarragona, s’aturà davant la Seu de la Justícia i, més tard, seguint per la plaça Rebés i l’avinguda Meritxell, també de la del Govern d’Andorra (edifici administratiu), denunciant que el país continua sent un lloc privilegiat per a l’evasió i l’elusió fiscals, via secret bancari i altres fórmules legals. Les integrants de les Euromarxes exigiren també «democràcia ja!», «prou de por als treballadors» i «dret a l’atur i dret a la vaga».

Parada a la Seu d’Urgell
L’Euromarxa, integrada en aquest tram de Catalunya, per activistes i militants de diferents sindicats (IAC, co.bas, CGT, UGT, CCOO), assemblees d’aturades de diferents ciutats, Attac i altres entitats, va fer una breu parada a la Seu d’Urgell, on entregaren una carta a l’Arquebisbe i Copríncep del Principat d’Andorra (llegir abaix), al temps que es manifestaren al centre de la ciutat.

Pep Valenzuela

A continuació, text íntegre de la carta a l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra:

Mons. Joan-Enric Vives i Sicíclia. Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

Pati Palau, 1-5

La Seu d’Urgell/Lleida

Excel·lentíssim i Reverendíssim Senyor,

Ens dirigim a Vos, per fer-li saber la nostra marxa fins a Brussel·les, per reclamar una Europa més justa i solidària, en la que les persones, i no els mercats, siguin el més important, i en la que de debò es respectin els drets humans. Li enviem amb aquesta el nostre manifest.

Recordem amb admiració, la seva recent homilia a Andorra, en la Diada de la Verge de Meritxell, en la que va demanar solidaritat amb els refugiats per la guerra de Síria, i va reclamar als governants el compromís de no ser corruptes, sinó transparents i responsables.

Sabem que el paper de Copríncep d’Andorra és una figura històrica, que ve de molt lluny. Malgrat no ser un poder legislatiu ni executiu, no podem ometre el fet que representa un país que s’ha caracteritzat històricament per dur a terme unes pràctiques per les que ha estat qualificat com a Paradís Fiscal, amb tot el que això representa.

Creiem que hi ha una sèrie d’aspectes del Principat que xoquen amb els valors que defensen les EUROMARXES, i que creiem ha de saber.

En el país del que Vós sou Copríncep:
-La mendicitat està prohibida. Si és delicte ser pobre, cada cop som més els delinqüents.
-Només un de cada quatre habitants té dret a vot.
-No es respecten els drets més elementals dels treballadores, com són el de rebre una prestació d’atur o a fer vaga. Per aquest i altres motius, Andorra no s’ha adherit a la OIT (Organització Internacional del Treball).
-Els permisos de treball i residència es tenen i es perden. Segons la Llei d’immigració andorrana, cada renovació està lligada a un contracte de treball, amb la qual cosa moltes persones perden les autoritzacions i els drets adquirits, en perdre la feina.
-Els treballadors transfronterers de la Seu i altres comarques, estan desprotegits davant d’una situació laboral subjecte a unes quotes injustes que no els permeten accedir a un lloc de treball al Principal. Molts d’ells es troben en situacions precàries.
-Les portes són obertes pels que hi volen residir per pagar menys impostos a Espanya. Andorra vol rics rendistes, i no pobres treballadors!
-Andorra ha estat inclosa recentment a la llista de 30 Paradisos Fiscals no cooperants per la Comissió Europea.
-El Principat nega sistemàticament informació als jutges espanyols sobre comptes bancàries, que és necessària per aclarir els casos de corrupció.
-Una gran part dels impostos que haurien de sufragar les despeses en sanitat, educació i altres prestacions socials dels Estats, van a parar als Paradisos Fiscals. L’elusió i l’evasió fiscals en són responsables. La primera és legal, però èticament reprovable, i Andorra l’espera explotar amb el CDI signat amb Espanya. La segona il·legal, i practicada pel Principat durant molts anys. Ambdues pràctiques provoquen pobresa i exclusió social, en benefici d’unes elits egoistes i depredadores.

Ens revoltem contra la nova esclavitud de salaris de misèria i precarietat, en un món a on els rics són cada cop ho són més, i es criminalitza el pobre, pel sol fet de ser-ho, fent-lo fora de casa si cal, negant-li una segona oportunitat i un futur. Europa rescata bancs, però no a les persones, a les que condemna a un futur d’exclusió.

Agraïm la seva atenció, amb la modesta esperança d’obrir una petita escletxa de reflexió, en aquesta nova església del Papa Francesc, qui ens ha transmès el missatge esperançador de que l’església és dels pobres, i que defensa els nostres mateixos ideals.

Rebi una respectuosa salutació, Euromarxes 2015.